Archive for the ‘Contes contats’ Category

h1

Preciosa

Octubre 28, 2015

Esta preciosa acabada d’aixecar. Els cabells li cauen esquena avall i fa el somriure de mig costat que em te el cor robat. Passa prop meu i quan veu l’esmorzar em regala un petó. Només per aquest petó pujaria a la muntanya més alta. Això és amor, però del de veritat, amor incondicional, no hi ha ningú més tendre, més intel•ligent, més preciosa, i per molt que a vegades l’escanyaria, si a vegades ho faria, els instants d’encrespament s’esvaeixen i torno a sentir tot l’amor. Ella es el regal sortit de les meves entranyes._20151025_132139

h1

Gebre

Octubre 21, 2015

Foto: Victoria Reina

Foto: Victoria Reina


Gebre

La situació va generar una seqüela directa al seu cervell, amb efecte de gebre, que li va gelar les idees. Com si fos un vidre trencat es va estendre pel cos en arrels que van atacar els òrgans vitals. Li va tapar la boca serrant les dents com un gos en atac, li va tancar els punys clavant les ungles a les mans i li va assecar els pulmons. En instants no podia respirar, en segons el cor bategava tant fort que no sentia res més. A punt de morir-se, cansada per la ràbia i per l’odi, va veure una imatge, el seu fill.
El que ara era odi, abans va ser amor, només havia de pensar en això per esborrar el dolor.

h1

La presó

Octubre 13, 2015

És tant preciosa, la mira amb aquest vestit blanc i sap exactament l’efecte que provoca en cadascun dels homes que es creuen amb ella. El cabell ros, la mirada blava i un cos delicat que té en la justa mesura cadascun dels seus grams.
Li fa por que se li escapi, li fa por perdre aquella bellesa que no sap ni com està al seu costat, una dona sencera, difícil de fer de tinta, i impossible de fer de cera. La dona exacta, la dona perfecta.
Ho sap, altres vegades s’ha trobat amb la bombolla de sabó a tocar, i quan ha volgut caçar-la, ha petat. Els cercles perfectes tenen el seu final.
Per això els gelats seran els seus aliats. Avui fa una setmana que com en el conte de Hansel i Gretel, ell emplena de dolçor l’estomac de la dona perfecta intentant que el volum envaeixi el seu cos. Vol que deixi de ser una dona desitjada, per passar a ser única i exclusivament el seu amor.

Foto: @eutyches33

Foto: @eutyches33

h1

Amb tu

Setembre 27, 2015

He llençat la pastilla a la brossa, fa tres dies que ho faig, no vull prendre-me-la, no sé perquè, ningú m’ha d’obligar, és el meu problema, és la meva responsabilitat. Sabia que si ho feia vindries, sempre apareixes quan ho faig. Per això he deixat de prendre-les sabia que reaccionaries i t’aproparies a fer-me creure.
Et miro obedient i et dic que sí, que ho faré, que les prendré, però trigo una estona per allargar la teva presència al meu costat. Sempre arriba el moment que te’n vas, com ara, i amb la teva marxa, arriba el meu mal de cap, els crits al cervell, el dolor.
Ho sé, la pastilla em calma, em fa sentir pau, perquè quan la prenc estic lúcid, però quan ho faig només veig la meva soledat, sense ningú, sense tu, prefereixo estar boig amb la teva companyia que estar bé i saber-me sol.

Foto: Crismontardit

Foto: Crismontardit

h1

50

Setembre 20, 2015

La Grace avui fa cinquanta, i cinquanta li sona a edat de vella, ja no és la dona sexy d’abans, i pensa que ella és, als cinquanta, l’ombra de Grace, i que necessita el seu príncep perque la tregui del forat, o perque li ompli el forat, que pel cas és gairebé el mateix.
Mentre es mira al mirall una idea pren cos en el seu cap, i fa que el somriure li vingui a la boca, es vesteix amb cura, i camina directe al que serà una salvació, si més no, momentània. Es planta davant de la porta i busca un objectiu. Ja el té. S’apropa, ensopega i es miren als ulls. Disculpes mútues, i presentacions. Em dic Grace, i ell li respon, jo Gray.
Se li atura la respiració, és ell, ha de ser-ho, li fa tanta gràcia que no pot evitar treure una riallada sense solta ni volta. Avui fa cinquanta, es sent com una ombra i ell es diu Gray, ni fet expressament li hauria sortit millor.
Dos dies més tard i ja es troba sopant amb en Gray i una colla d’amics i amigues. Ella queda estranya tot i que no desentona, i aleshores arriba allò que tant havia esperat, en un moment donat, algú parla d’en Boris Karloff. L’actor de cinema dels anys 40, li diu en Gray a la Grace.
No t’amoïnis, li respon un altre, aquesta joveneta que t’has portat no devia haver nascut encara.
I ja torna a ser jove.
thais

h1

El negro

Setembre 10, 2015

Encontrar un negro es una tarea difícil aunque cueste de creerlo. Llevaba veinticinco semanas en busca y captura hablando con todo aquel que tuviera un color oscuro, pero el negro en cuestión se me resistía.
Cuando pensaba que el blanco de mi busca se convertiría en misión imposible, la bandeja de entrada de mi correo se iluminó con un mensaje sin título donde iba adjunto un documento, llamado, Kunta Kinte. Era un CV, uno en el que se detallaban las experiencias profesionales vinculadas a la escritura, entre ellas haber trabajado para Ana Rosa Quinata o Jorge Bucay, e incluso con referencias a vidas pasadas, en Dumas i Shakespeare, el CV era jugoso y prometía, así que decidí entrevistarlo.

Así encontré, sorprendentemente blanca y mujer, mi substituta, que aunque se prostituye con las letras, no es puta.

h1

Tancat

Març 17, 2015

cerrado_por_defuncion
Se busca substituta, con o sin experiencia, que tenga ganas de trabajar y no le den miedo los estados de ebriedad. Ha de ser nocturna, imprevisible, rebelde y con un toque de picardía. Que quiera tanto el arte que no le importe trabajar por amor a él. Salario a determinar en el momento en que me publiquen el primer libro.

h1

Oportunitat

Març 17, 2015

Era dur, molt dur, allò que li estava passant, el que li succeiria més tard, era el més fort que li havia passat a la vida, difícil d’acceptar, difícil d’assumir. Per molt que mirava de buscar un consol, una explicació, un motiu, no el trobava. I ara què havia de fer? Tot havia deixat de tenir sentit. Va començar a caminar, i va arribar a la platja, l’aigua encara era freda. Adorava la platja, el sol, sobretot al mes de maig, només faltaven quinze dies per l’1 de maig, feia deu anys que s’agafava el dia lliure i anava a prendre el seu primer bany de sol. Doncs aquell any faria el mateix, però acompanyada, ella tindria l’oportunitat que no té ningú, l’oportunitat d’ajuntar a tota la gent que estimava, de sentir-los a prop un dia, si només li quedaven dos mesos, faria el seu funeral en vida. I després se n’aniria a casa a morir tranquil•la.

Foto: Rosa Vinyals

Foto: Rosa Vinyals

h1

La plaga

Març 3, 2015

Les alarmes van esclatar quan el mateix president de l’estat es va veure afectat, inicialment van pensar que potser una remesa de vi malmesa havia provocat la modificació de les conductes, però a mesura que els dies anaven passant la plaga s’anava extenent, i es reproduïa sense que la beguda fes d’intermediària. Una gran manifestació a la capital de l’estat va provocar que els països veins restringissin l’entrada de cap dona que vingués del nostre país. No se sap on es va iniciar el primer contagi, però un grup cada vegada més nombrós de dones han decidit tenir relacions entre elles, i deixar les seves parelles mascles. Només el colectiu de gays i lesbianes estan contents amb el fet, elles per l’augment de materia primera, i ells per la possibilitat de que la desesperació dels seus congèneres els faci cambiar de banda.

Foto: @sirenevenka

Foto: @sirenevenka

h1

L’home de la colina

febrer 24, 2015

Avia, tu coneixes a l’home boig de la colina?, li diu la neta amb aquella cara de curiositat que amb els anys s’esvaeix. Si que el conec, però no és boig, és una persona molt intel•ligent, però diferent, diferent a tota les persones que hagi conegut mai. De petit era un nen normal, d’aquells que diuen el que pensen sense cap tabú social, però a l’adolescència van començar els problemes, les baralles, ningú entenia què li passava. Després de visitar molt metges, van trobar-li un excés de matèria grisa al lòbul frontal del cervell. Allò era el que li provocava aquell comportament estrany, sempre deia la veritat. Per això, als 18 tot just quan havia fet la majoria d’edat, va decidir independitzar-se i viure sol a la colina, si no podia mentir, que era el que la majoria volia, hauria de callar. I així es va convertir en l’home mut, l’home boig de la colina.

Foto: Cris_mon7

Foto: Cris_mon7