Hipocondriaca

La hipocondríaca es vol suïcidar, una corda enganxada al coll potser serà la millor opció. El seu cos desprèn un color estrany, sang? Ho desconeix. La tassa del vàter li ha retornat una imatge vermella del que havia de ser marró. Diuen que el que surt del cos diu molt del que hi ha dintre. Agafa el mòbil i comença una esbojarrada cerca a internet, defecacions vermelles, malalties terminals, l’angoixa comença a cobrir-li l’ànima i el cor li oprimeix el pit. De ben segur, aquesta vegada està a punt de morir. Surt del lavabo amb la cara blanca i la mirada perduda, fins que es creua amb l’imbècil de la feina que li diu, després de la remolatxa del dinar d’empresa, cago vermell.

Foto: @photomindundi

El final

Aquell havia estat el final, si, s’havia acabat, no s’ho podia creure, després de tant de temps, el final havia arribat.
Un parell d’anys més tard mentre el cor li pujava a la gola quan l’altre, un de nou, la besava, va recordar-lo, a aquell, al vell, al gastat, al que ja no l’estimava i només la criticava, i mentre les seves llengües es feien una i el seu sexe s’humitejava sense cap contacte que no fos el de llavis contra llavis, li va tenir un pensament, gràcies capullo per haver-me deixat. I aquell va ser el veritable final

El barber

Mentre l’afaita, mentre fa cercles de sabó en la galta del seu client més fidel en els últims cinc anys, escolta com li explica la seva atracció a la barberia, com es sent de feliç en aquell espai, com l’omple, i el barber, li mira els ulls, tancats com altres vegades i a la parpella hi descobreix l’empremta de la família, la taca característica dels barber, quatre segles d’ofici trencats per un hereter sense herència i recorda una nit esbojarrada un sexe de dona sense prevenció fa, aproximadament els anys que té el xicot, i, perquè no, sigui o no el que sospita, de sobte sent que pot mantenir l’emprenta, ho sigui o no aquell noi li permetrà conservar la tradició.

Foto: Arantza Rodriguez

Afrodita

No tenia clar quin era el seu objectiu a la vida però de cop, ho va veure, ho va visualitzar, la clau estava en el seu nom, Afrodita, la deessa de l’amor.
La primera senyal va ser el correu electrònic del monògam més sexy de l’empresa, un mes més tard feien l’amor al damunt de la fotocopiadora de la sala mentre ell li confessava que ella era la única dona a la que havia tocat exceptuant la seva. Sis mesos després, la heterosexual més fidel li menjava la boca, i entre petons li deia que la seva llengua només havia llepat uns altres llavis, i que mai no havia desitjat una dona. Quan l’amic del seu pare va apropar-se-li després de dues copes per confessar-li que amb setanta anys era la primera vegada que desitjava a una altre dona que no fos la seva, és va adonar. Havia vingut al mon per provocar la pluralitat sexual, ella era, la desmonogamitzadora
Foto: @photomindundi

El mar

Passa pàgina, el llibre s’ha acabat. I amb només una frase va tancar aquella història. I ella hagués passat la pàgina i l’hagués arrencat, juntament amb la seva ànima que dolorida sagnava odi. Fer-li mal, compartir el dolor, repartir-lo perquè no l’hagués de carregar tot ella, enverinar-lo, atropellar-lo, aniquilar-lo, van se r les imatges que se li van representar en uns primers moments. Però després, va tornar a pujar el vaixell que compartien, i va mirar al mar, i va somriure, a ell també, perquè tot sovint el mal que fem no és intencionat.

Foto: @thais_rubies

Costura

Em trobava cosint, m’hi va portar dies, mesos, la costura del forat que se m’havia fet a aquell tros. Cosia amb calma, sabent que en algun moment ho tindria enllestit, sabent que un cop cosit, si estava ferm, allò quedaria junt, gairebé per sempre més. I quan estava a punt d’acabar, quan tant sols quedaven uns punts que permetrien tancar per sempre més aquell forat, tu, maleït, et vas apropar, i amb el teu somriure em vas tornar a trencar el cor. Ara hauria de tornar a començar

Foto: @photomindundi

L´ultima llàgrima

Foto: @enric_kiki

Mentre plorava per tercera vegada sobre la flor que un dia d’hivern ell em regalà, l’únic resta que quedava de la nostra relació, vaig prometre que aquella seria la darrera. La llàgrima, l’ultima que es va despendre dels meus ulls, va quedar colgada de la fulla vermella, i em va mirar insinuant. Amb molta cura la vaig recollir per tancar-la en un petit pot, testimoni del meu desamor. Quan ell per quarta vegada es va apropar amb la cua entre cames, intentant tocar-me de nou, vaig haver de mirar la llàgrima per recordar el dolor, de poc no el torno a besar.

Les gotes

Foto: @photomindundi

Havien caigut del cel en una mateixa turmenta, i al posar-se cadascuna en la seva fulla, havien anat guanyant terreny fent-se grans, apoderant-se del seu entorn, afegint més aigua al seu mar particular, fins col•locar-se a la vegada a la punta de la fulla, el seu iceberg . Com si haguessin estat coordinades pel millor director d’orquestra van unir-se en la caiguda formant una sola gota, la seva unió va durar dècimes de segon però va ser el millor moment de la seva vida, velocitat passió complementarietat… Instants més tard esclafades al terra van tornar a separar-se amb camins diferents.
Va ser bonic mentre va durar.

El caçador

El caçador

Al caçador li agrada vestir-se per atrapar les seves captures. A la tarda es treu la disfressa i es posa la roba d veritat, es maquilla i surt al carrer a caçar. Canta, salta balla i fa malabars en alguna cantonada prop d’una escola. Al seu costat un barret en posició de recollir diners, i al damunt d’aquest un cartell: Apropat i fes-me un somriure, amb això em sentiré més q pagat. Signat: el caçador de somriures

Foto: Arantza Rodriguez

La visió

He vist una dona trista i sola passejant; en un moment ha aixecat el cap i ha somrigut. M’ha vist. A qui esperes ? Em diu. I mentre salto a una altre branca li contesto que encara no ho sé.
Quedat amb mi, em prega. Ara sé com fer-ho. El secret està en el silenci, en parlar-vos únicament a soles i oblidar les pastilles que us fan desaparèixer i em fan desaparèixer a mi també. Ara sé que no estic boixa, la resta son els cecs que no aconsegueixen veure-us.

Foto: @nanayaika