Archive for the ‘Del prestatge al cor’ Category

h1

Maridos

Octubre 2, 2012

Angeles Mastretta: Maridos

“Mil años de vida juntos conducen a una comprensión del otro que a veces parece idiotez, pero que muchas otras es entendimiento de que la vida dura demasiado como para resistirse a sazonar la mejor de las comidas trayendo a casa un poco de la sal que tiene lo prohibido. Ella sabia perfectamente el sabor de esa sal y a veces lo echaba tanto de menos que le gustaba llorar para comerse las lágrimas, que algo de salado tienen”

No m’agraden els llibres de contes, o més aviat, no llegeixo llibres d’històries curtes, tinc més afició per perdre’m entre les lletres de les novel·les, però Maridos està fet de poemes, d’històries on tot i que el fet explicat sigui el centre, la col·locació de les paraules, és sens dubte el més important. Històries de dones, però principalment les històries dels homes que acompanyen a aquestes dones, l’amor, la infidelitat, el costum, la vida en parella, la mort de l’amor, el renaixement, parelles consolidades, parelles tot just iniciades es troben lluitant en un discurs de comparacions excel·lents, de metàfores ingenioses. Un llibre que et fa adorar les paraules un llibre en clau d’humor.

 

“Soñó que se encontraba con la novia de su marido y no la mataba”

 

“Alguna vez despertar y levantarse fueron dos verbos en uno”

 

“…murió al amanecer de un dia sin memoria”

 

h1

L’útilma trobada

Juliol 31, 2012

Sandor Marai: L’ultima trobada

“…Hem d’acceptar que els vostres sentiments no siguin correspostos, que les persones que estimem no responguin al nostre amor, o que no ho facin de la manera què voldriem…”
L’ultima trobada és una reflexió sobre l’amistat, l’amor i la fidelitat. Un llibre que deixa emprempta i que convida a pensar.
L’amistat entre dos homes, l’amor per una mateixa dona, i un secret en forma de pregunta composen aquesta oda a les relacions. La lectura ens permet entrar dintre de l’ànima del coronel, el traït, i alhora el traïdor, en la seva desidia amb Krisztina, permet escoltar amb el cor del Konrad, l’amic fugit, el llarg discurs de l’altre, i en els seus silencis, i en les seves respostes, entendre la veritat d’una història intimista que fa sentir el dolor dels tres personatges. La infelicitat per no tenir cap d’ells, allò que hauria volgut, per no haver agafat, per no haver robat la felicitat a l’altre.
I per acabar una frase de les que més m’hi han fet pensar:
“…La fidelitat ¿no és una mena de vanitat i d’egoisme terrible, com la major part de les exigències humanes? I si aquella persona no arriba a ser feliç en l’esclavitud de la fidelitat, però nosaltres no la deixem anar, ¿podem dir que l’estimem?…”

h1

La vieja sirena

Juny 18, 2012

Avui inicio una nova secció a sondelletres, “Del cor al prestatge” amb la intenció de apropar-vos a aquells llibres que es van quedar dins el meu cor, i que guardo com tresors, ben subratllats al meu prestatge.
A això més que crítica a uns llibres, jo li diria elogi.

Jose Luis Sampedro: La vieja sirena
“…Krito siente palpitar su corazón como en los mejores días. Además de lo dicho le seduce la inteligencia de esa mujer; hay mucho sexo en el cerebro…”
“…le amo como no te amaré a ti nunca, igual que te amo a ti como no podré amarle a él…”
La vieja sirena és un poema d’amor narrat en prosa.
L’amor gairebé diví entre Glauka, una preciosa, sensual, i misteriosa dona, i Ashram un poderós navegant Alexandrí, son el fil conductor d’una història no exempta d’intrigues, de poder i de sexe, un sexe natural, viscut i gaudit com només es va poder fer en una època antiga. Però el personatge que m’atrapa des de la seva aparició és Krito, un filosof androgin a mig camí entre l’amor per Ashram i el desig per Glauka, Krito té el do de la paraula i la racionalitat. Sens dubte un dels llibres que més m’ha fet pensar. Us deixo per acabar una frase per a mi genial:
“… el verdadero amor nunca es culpable, el mundo le obedece, duele, retuerce, destroza quizás, pero no ofende, el Amor siempre es verdad, y si no no es amor…”