h1

La sort

Novembre 25, 2015

Abandonen primer un i després l’altre l’habitació de l’hotel. Tant debò em perdoni pensa ella, així es mori, pensa ell, i els dos es dirigeixen a casa seva que a partir d’avui ja no és casa de l’altre, ell a casa dels pares, ella al vell apartament que compartien. Així et podreixis, torna a pensar ell, mentre entra en un pis que ja no és el seu, on no estan els seus fills, mentre fa un petó a la galta a la mare, amb el record encara del petó humit en els llavis del petó de l’adeu. Així et moris, torna a pensar, mai se li va donar bé perdre. Ella s’apropa a l’escola, i recull els nens, encara amb el dolor als ulls, i mentre condueix de tornada a enlloc, una tela d’aigua li tapa la visió. Xoc frontal i mort dels tres. Sempre va ser excessivament complaent als desitjos dels altres.

FOTO: @jaubye

FOTO: @jaubye

h1

Dormen

Novembre 11, 2015

Surten sense fer soroll de les habitacions dels seus fills i tanquen la porta. Ja dormen, el perill ha passat, ara es permeten deixar-los anar, deixar-los lliures en l’espai que els correspon, i tornen a ser lliures ells també. Surten sense fer soroll de l’espai que varen crear per a l’amor, aquell amor que cap dels dos va tenir, aquell que entre els dos no van aconseguir crear, per això, perseguint la velocitat aliena van fer la seva. Robant l’amor per fer-lo seu. Robant nens morts de mentida, nens vius a la seva vida.

Foto: @cccanya

Foto: @cccanya

h1

Invisible

Novembre 4, 2015

Tornen a ser invisibles, no pot més que fer-los desaparèixer. Els hi tapa la boca, els lliga les mans, i els tanca a l’habitació. Últimament no es resisteixen. Amaga la clau en el lloc més fosc del seu cos, una bona treta de l’època en que traficava, i puntual, arriba ell, borratxo, ebri també de ràbia. I descarrega la seva fúria. On són? És l’ultima frase que sent abans de perdre el sentit. Desperta a les 7, ell ja ha marxat. Cada dia queda menys per que li faci efecte el verí.

Foto: monmago

Foto: monmago

h1

Preciosa

Octubre 28, 2015

Esta preciosa acabada d’aixecar. Els cabells li cauen esquena avall i fa el somriure de mig costat que em te el cor robat. Passa prop meu i quan veu l’esmorzar em regala un petó. Només per aquest petó pujaria a la muntanya més alta. Això és amor, però del de veritat, amor incondicional, no hi ha ningú més tendre, més intel•ligent, més preciosa, i per molt que a vegades l’escanyaria, si a vegades ho faria, els instants d’encrespament s’esvaeixen i torno a sentir tot l’amor. Ella es el regal sortit de les meves entranyes._20151025_132139

h1

Gebre

Octubre 21, 2015

Foto: Victoria Reina

Foto: Victoria Reina


Gebre

La situació va generar una seqüela directa al seu cervell, amb efecte de gebre, que li va gelar les idees. Com si fos un vidre trencat es va estendre pel cos en arrels que van atacar els òrgans vitals. Li va tapar la boca serrant les dents com un gos en atac, li va tancar els punys clavant les ungles a les mans i li va assecar els pulmons. En instants no podia respirar, en segons el cor bategava tant fort que no sentia res més. A punt de morir-se, cansada per la ràbia i per l’odi, va veure una imatge, el seu fill.
El que ara era odi, abans va ser amor, només havia de pensar en això per esborrar el dolor.

h1

La presó

Octubre 13, 2015

És tant preciosa, la mira amb aquest vestit blanc i sap exactament l’efecte que provoca en cadascun dels homes que es creuen amb ella. El cabell ros, la mirada blava i un cos delicat que té en la justa mesura cadascun dels seus grams.
Li fa por que se li escapi, li fa por perdre aquella bellesa que no sap ni com està al seu costat, una dona sencera, difícil de fer de tinta, i impossible de fer de cera. La dona exacta, la dona perfecta.
Ho sap, altres vegades s’ha trobat amb la bombolla de sabó a tocar, i quan ha volgut caçar-la, ha petat. Els cercles perfectes tenen el seu final.
Per això els gelats seran els seus aliats. Avui fa una setmana que com en el conte de Hansel i Gretel, ell emplena de dolçor l’estomac de la dona perfecta intentant que el volum envaeixi el seu cos. Vol que deixi de ser una dona desitjada, per passar a ser única i exclusivament el seu amor.

Foto: @eutyches33

Foto: @eutyches33

h1

Amb tu

Setembre 27, 2015

He llençat la pastilla a la brossa, fa tres dies que ho faig, no vull prendre-me-la, no sé perquè, ningú m’ha d’obligar, és el meu problema, és la meva responsabilitat. Sabia que si ho feia vindries, sempre apareixes quan ho faig. Per això he deixat de prendre-les sabia que reaccionaries i t’aproparies a fer-me creure.
Et miro obedient i et dic que sí, que ho faré, que les prendré, però trigo una estona per allargar la teva presència al meu costat. Sempre arriba el moment que te’n vas, com ara, i amb la teva marxa, arriba el meu mal de cap, els crits al cervell, el dolor.
Ho sé, la pastilla em calma, em fa sentir pau, perquè quan la prenc estic lúcid, però quan ho faig només veig la meva soledat, sense ningú, sense tu, prefereixo estar boig amb la teva companyia que estar bé i saber-me sol.

Foto: Crismontardit

Foto: Crismontardit