Són les déu de la nit i el metro és desert. Una senyora entra. Dues coses causen impressió en ella: un meravellós cabell ros lligat a una cua que cau pel llarg de la seva espatlla, i uns ulls blaus tan clars, que permeten submergir-se en ells sense intenció. Al contrari d’allò que es pugui suposar, no és maca. Fins i tot es podria dir que és lletja. Alta però sense gràcia, ulls de gos abandonat, i la cara, marcada pels rastres de l’acne. La senyora ha obert la cartera per guardar el bitllet. Hi ha una foto d’una noia preciosa: rossa, ulls blaus.. s’assembla a ella. La mira amb nostàlgia i una llàgrima cau lliscant pel seu rostre seguida d’una altra que se’n va a fer-li companyia. S’eixuga la cara, mira al seu voltant. Algú l’ha vista? Ningú.
Imatge cedida per Nit Victorio Segura
sondelletres 