Posts Tagged ‘amor’

h1

Prisma

Agost 5, 2014

Va mirar la ciutat des d’aquella gota que s’havia aturat a la fulla fent li de prismàtic invers. Va mirar la ciutat i li va semblar tant petita que la podria agafar amb una mà. I aleshores es va adonar, va entendre la vida, la dimensió de les coses, el prisma. Que ell l’hagués deixat d’estimar per una altre, podia ser un problema o una oportunitat, que el cor se li hagués quedat desvalgut i sec, també. Així que agafaria la seva gota de prisma invers, i cada vegada que el dolor la vingués a cercar el miraria a través d’ella, les coses només són grans si tu les hi fas, i ella podria desfer el dolor.

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

h1

Afrodita

Juny 17, 2014

No tenia clar quin era el seu objectiu a la vida però de cop, ho va veure, ho va visualitzar, la clau estava en el seu nom, Afrodita, la deessa de l’amor.
La primera senyal va ser el correu electrònic del monògam més sexy de l’empresa, un mes més tard feien l’amor al damunt de la fotocopiadora de la sala mentre ell li confessava que ella era la única dona a la que havia tocat exceptuant la seva. Sis mesos després, la heterosexual més fidel li menjava la boca, i entre petons li deia que la seva llengua només havia llepat uns altres llavis, i que mai no havia desitjat una dona. Quan l’amic del seu pare va apropar-se-li després de dues copes per confessar-li que amb setanta anys era la primera vegada que desitjava a una altre dona que no fos la seva, és va adonar. Havia vingut al mon per provocar la pluralitat sexual, ella era, la desmonogamitzadora
Foto: @photomindundi Foto: @photomindundi

h1

Secret

Juny 10, 2014

No sabia si dir-li, a ell, al seu germà de vida, no sabia si explicar-li, explicar-li la seva felicitat que a l’hora li podia provocar tristesa.
Li va deixar una casa. Ell, l’amic, el germà, li va prestar una mare quan la seva marxava embolicada en alcohol. Li va donar una família postissa. I ara, ara així ell li ho pagava. Es volia emportar una part. Havia anat d’aquella manera, l’amor és així, imprevisible, ell no tenia intenció, però una nit, després d’una altra borratxera de sang, de crits, insults, i manca d’amor, es va guarir en aquella casa prestada i sense adonar-se’n després d’una abraçada, ara li ho havia de dir, li va robar els llavis de la seva mare.

Foto: Belen Alonso

Foto: Belen Alonso

h1

Costura

Mai 20, 2014

Em trobava cosint, m’hi va portar dies, mesos, la costura del forat que se m’havia fet a aquell tros. Cosia amb calma, sabent que en algun moment ho tindria enllestit, sabent que un cop cosit, si estava ferm, allò quedaria junt, gairebé per sempre més. I quan estava a punt d’acabar, quan tant sols quedaven uns punts que permetrien tancar per sempre més aquell forat, tu, maleït, et vas apropar, i amb el teu somriure em vas tornar a trencar el cor. Ara hauria de tornar a començar

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

h1

L´ultima llàgrima

Mai 13, 2014
Foto: @enric_kiki

Foto: @enric_kiki

Mentre plorava per tercera vegada sobre la flor que un dia d’hivern ell em regalà, l’únic resta que quedava de la nostra relació, vaig prometre que aquella seria la darrera. La llàgrima, l’ultima que es va despendre dels meus ulls, va quedar colgada de la fulla vermella, i em va mirar insinuant. Amb molta cura la vaig recollir per tancar-la en un petit pot, testimoni del meu desamor. Quan ell per quarta vegada es va apropar amb la cua entre cames, intentant tocar-me de nou, vaig haver de mirar la llàgrima per recordar el dolor, de poc no el torno a besar.

h1

La fàbrica de paper

Mai 6, 2014

L’home infidel, cada dia, cap a les cinc de la tarda havent dinat s’escapa de casa. Cap a les sis seu al costat d’una vella casa en una vella cadira i tanca els ulls. El olor de la fàbrica de paper se li col•loca entre la pell i li va directe al cervell. Amb els ulls tancats pot veure-ho clar. Els records se li fan presents i es converteixen en realitat, en una realitat momentània. Una noia preciosa, setze anys, juga amb uns cabells enrinxolats i el fita de reüll. Ell un xicot de vint la mira descaradament. S’enamoren. Avança amb els records com si fossin imatges de pel•lícula muda accelerada, i cada dia para en el mateix instant, el record del primer petó. Torna a notar les mans suades, la tremolor de cames i la unió de la seva boca amb aquella que l’esperava amb delit. Una hora de records i torna a casa. Torna amb el rastre de la infidelitat a la cara amb el petó del record enganxat als llavis, i per molt que ara torna a besar-la, aquella, la seva dona, no sap com, s’ha convertit en una dona diferent de la que li va donar el seu primer petó.
mauricio_hoyuelos

h1

Les gotes

Abril 29, 2014

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi


Havien caigut del cel en una mateixa turmenta, i al posar-se cadascuna en la seva fulla, havien anat guanyant terreny fent-se grans, apoderant-se del seu entorn, afegint més aigua al seu mar particular, fins col•locar-se a la vegada a la punta de la fulla, el seu iceberg . Com si haguessin estat coordinades pel millor director d’orquestra van unir-se en la caiguda formant una sola gota, la seva unió va durar dècimes de segon però va ser el millor moment de la seva vida, velocitat passió complementarietat… Instants més tard esclafades al terra van tornar a separar-se amb camins diferents.
Va ser bonic mentre va durar.

h1

Infidel

Abril 15, 2014

Foto: @annaix

Foto: @annaix


Li havia jurat i perjurat, quan tot es va destapar, que no ho tornaria a fer, no tornaria a tocar cap altre home que no fos ell. I va resistir un mes, dos, tres, però arribat els onze mesos i a punt de fer l’aniversari de la fidelitat, mentre sortejava escapant-se fins i tot evitant retornar un somriure o una proposta de cafè, va decidir acabar amb el martiri. Va escollir una casa llunyana, la va llogar, i va citar 4 homes a quatre hores diferents amb quatre claus amb l’estricte consigna de silenci puntualitat i discreció. Va fer sexe a les 12 a l’habitació blava, va follar a les 2 de la matinada a la groga, a les 4 a la verda, i a les 6 va ser penetrada amb intensitat a la vermella. A les 8 del matí, sola, al menjador de la casa rural apartada i llogada per posar fi a la seva fidelitat, va ser trobada pel propietari de l’immoble amb les venes buides el cor trencat i el sexe ple de felicitat.

h1

Assassinat sentimental

Abril 8, 2014

Ell li va dir a l’ascensor, no sé si et vull besar i ella li va respondre, si no ho saps es que no vols, quan vols besar a algú ho saps del cert. I aleshores ella es va retirar, va fer marxa enrere, es va quedar en un segon pla, va obligar al desig a negar-lo, va amenaçar la seva ment amb el desnonament si s’atrevia a recordar-lo i li va prohibir al cor estimar-lo. I arribat el moment de l’oblit, és va oblidar d’oblidar-lo.
L’assassinat sentimental va ser la seva única opció, va cercar la dona perfecte per ell, la que no gosaria rebutjar, li va plantar al davant. Quan ell estigués a punt de besar-la ella s’apartaria, així ho havien pactat. Contra tot pronòstic la substituta va cedir a l’atac. L’havia enamorat, i va convertir l’assassinat sentimental amb un suïcidi.

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

h1

Pablo

Abril 1, 2014

Pablo!, Pablo?_ sent la veu de fons però no vol obrir els ulls, sap que en un instant la mare s’aproparà li besarà la galta i el pujarà en braços dient amb una veu molt suau, Pablo, que no em senties? I sent el petó i obre els ulls però no troba la seva mare, si no una altre dona diferent que no sap qui és. Pablo? Li diu, i mentre el mira amb ulls de tendresa ell la respon amb mirada de por. Es mira les cames i no són petites, ha crescut, no és el Pablo nen, és l’adult. I qui és ella, es pregunta, és preciosa, pensa, i com cada dia li diu, de segur que ets un àngel que ha caigut del cel per cuidar-me. I ella somriu, es debat entre el dolor de l’oblit i l’alegria del retrobament, i decideix quedar-se amb l’alegria, segueix sent guapa als seus ulls, malgrat els anys, les arrugues el temps i la demència. I pensa, ha perdut la memòria, la noció del temps, però no la capacitat d’enamorar-la a cada instant.

Foto: @mirakarim

Foto: @mirakarim