Mentre l’afaita, mentre fa cercles de sabó en la galta del seu client més fidel en els últims cinc anys, escolta com li explica la seva atracció a la barberia, com es sent de feliç en aquell espai, com l’omple, i el barber, li mira els ulls, tancats com altres vegades i a la parpella hi descobreix l’empremta de la família, la taca característica dels barber, quatre segles d’ofici trencats per un hereter sense herència i recorda una nit esbojarrada un sexe de dona sense prevenció fa, aproximadament els anys que té el xicot, i, perquè no, sigui o no el que sospita, de sobte sent que pot mantenir l’emprenta, ho sigui o no aquell noi li permetrà conservar la tradició.
Foto: Arantza Rodriguez
sondelletres 