Posts Tagged ‘blog’

h1

La banyera

Mai 8, 2012

Blava. Blava i plena fins a dalt.

Li agradaven els diumenges, li agradava trobar-se amb l’escalfor de l’aigua que la venia a reconfortar diumenge rere diumenge. Aquell era el seu moment de relax. L’esperava amb impaciència tota la setmana i quan començava a sentir la pluja calenta de la mànega s’iniciava al seu plaer.

Es mirava en el mirall que hi havia just a sobre d’ella i li plaïa descobrir-se plena d’aigua calenta que l’anava envaint. T’afavoreix l’aigua, el transparent t’escau d’allò més, li deia el mirall mentre li retornava la seva imatge de nuesa remullada. I aleshores ella es moria de vergonya durant uns instants, el temps just en que el sabó saltava de l’ampolla i li feia, amb molta cura, un vestit blanc de núvia.

A les 12 en punt les espelmes que ella lluïa amb orgull a cada cantonada s’encenien fent-li venir els colors a les galtes i cada diumenge li ho deien, estàs preciosa vestida de blanc.

Trenta minuts exactes de plaer, trenta minuts de deliciosa escalfor que s’anava perdent de mica en mica, que s’anava refredant fins arribar al seu punt àlgid, quan s’escorria tota gemegant, pel forat de l’al·lumini.

h1

Els ulls (conte complert)

Mai 1, 2012

Els ulls

Tanca els ulls intentant dormir-se, i torna a veure aquella imatge, la boca d’una pistola apuntant als seus llavis, és una Glock, les coneix perfectament, ell n’havia fabricat. Manté la boca tancada com si d’aquesta manera pogués evitar que la bala traspassi l’orifici, com si pogués evitar que la bala crei un camí nou. Morir amb un tret a la boca és la típica manera en que ho fan els suïcides, i ell no vol que la resta pensi que s’ha suïcidat, i no ha estat per manca de ganes sinó per oportunitat. Aquella dement s’ha avançat als seus desitjos.
Disparam li va dir, abans que ella fes el gest d’agafar aquella eina amb les dues mans i apuntés al centre dels llavis intentant que fos el centre de la gola.

Disparam, l’increpa, i mentre li diu s’amenacen, ell amb les seves paraules, ella amb l’instrument mortal. Fa temps que ets mort, li diu la dona mentre no para de mirar-li als ulls, mentre l’interroga amb el seu iris damunt de l’altre. Fa tant de temps que ets mort que no notaràs la diferència, li torna a dir, i creu que ell la està escoltant. Potser així et faré un favor, potser així podré viure ja tranquil·la sense tu, quan t’hagis mort de veritat, ploraré i després ho superaré, quan t’hagis mort, et substituiré, i quan diu aquesta última paraula prem amb més força la Glock en els llavis de l’altre, vol que obri la boca, que tasti el sabor metàl·lic de l’arma. L’home li demana perdó amb els ulls, i ella comença a plorar.

Obre els ulls per treure’s la imatge que té enganxada a la retina, i es troba que ella està al seu davant, i mirant-la no pot més que tornar-la a veure amb l’arma a la mà, no pot més que tornar a sentir les seves amenaces, els seus retrets, no pot més que tornar a sentir com li cau l’orina de por, com es pixa a sobre davant la immediatesa de la mort. Ella el somriu, no porta una arma, només el sopar, no l’amenaça, l’estima, li ho diu altre cop, ho vaig fer per tu, per que t’adonessis que en realitat m’estimes, que estimes la vida. I es va adonar que estimava la vida, i es va adonar que també estimava la mà que ella li va rebentar amb un descuit amb la Glock, i també s’adona que ha deixat d’estimar-la, està viu, ella li ha donat novament la vida i li ha pres l’amor, la por que sent cada vegada que la mira s’ha empassat el seu amor. Demà la deixarà.

h1

Els ulls (1era part i 2ona part)

Abril 11, 2012

1era part

Tanca els ulls intentant dormir-se, i torna a veure aquella imatge, la boca d’una pistola apuntant als seus llavis, és una Glock, les coneix perfectament, ell n’havia fabricat. Manté la boca tancada com si d’aquesta manera pogués evitar que la bala traspassi l’orifici, com si pogués evitar que la bala crei un camí nou. Morir amb un tret a la boca és la típica manera en que ho fan els suïcides, i ell no vol que la resta pensi que s’ha suïcidat, i no ha estat per manca de ganes sinó per oportunitat. Aquella dement s’ha avançat als seus desitjos.
Disparam li va dir, abans que ella fes el gest d’agafar aquella eina amb les dues mans i apuntés al centre dels llavis intentant que fos el centre de la gola.

2ona part

Disparam, l’increpa, i mentre li diu s’amenacen, ell amb les seves paraules, ella amb l’instrument mortal. Fa temps que ets mort, li diu la dona mentre no para de mirar-li als ulls, mentre l’interroga amb el seu iris damunt de l’altre. Fa tant de temps que ets mort que no notaràs la diferència, li torna a dir, i creu que ell la està escoltant. Potser així et faré un favor, potser així podré viure ja tranquil•la sense tu, quan t’hagis mort de veritat, ploraré i després ho superaré, quan t’hagis mort, et sustituiré, i quan diu aquesta última paraula prem amb més força la Glock en els llavis de l’altre, vol que obri la boca, que tasti el sabor metàl•lic de l’arma. L’home li demana perdó amb els ulls, i ella comença a plorar.

h1

De trossos

Abril 4, 2012

Mai ningú havia vist res igual i ningú més ho veuria. En l’instant en que va afegir l’ultima part a aquell cos inert, els ulls verds que tant li havien costat arrencar sense fer malbé, i desprès de dir una a una les paraules màgiques sense resultat, va ruixar, amb alcohol, el cos inert del frankenstein i l’únic manual de com crear l’home perfecte.
Mentre encenia el llumí ho va entendre, ni amb els millors pedaços podia crear una cosa impossible.

h1

Per sempre

Març 27, 2012

T’estimaré per sempre, va dir-me mentre em mirava als ulls i em traspassava el cervell arribant a l’ànima. I al segon t’estimaré per sempre va arribar la cambrera de l’escot generós, els ulls blaus i els llavis en forma de o. Mai havia pensat que aquell “sempre”  podia ser tant breu.

h1

Neu

Març 21, 2012

Va maleir el moment en què va arribar a aquell poble, la seva sort, i la situació que l’havia portat a l’estat de congelació en què es trobava.
Els ulls només arribaven a veure les enormes dimensions de neu que l’envoltava impedint-li trobar el final. Era com estar en mig de l’oceà.
Havia començat per no sentir-se les cames, després, aquella situació s’havia apropiat de totes les extremitats. Va sentir fred, un fred intens que s’havia infiltrat en la roba penetrant la pell i instal•lant-se definitivament dins els seus ossos. Més tard, el fred va semblar desaparèixer de les zones que tocaven la neu, convertint-se en una mena de cremor contínua. Finalment va perdre tota sensació. El seu cos semblava mort, i el fet, en comptes d’espantar-lo, el va reconfortà, si no el sentia no li podia fer mal. Aleshores va tancar els ulls, va recolzar l’esquena  a l’arbre i es va relaxar.

Imatge cedida per David Puig

Imatge cedida per David Puig

Read the rest of this entry ?

h1

La profecia

Març 13, 2012

Aquest noi et farà mal, va dir-me la mare mentre em mirava amb aquella cara de ho se tot i tu no saps res, petita nena que tot just acabes de sortir al mon i ja et penses que estàs de volta de tot. I jo vaig deixar-me fer, el bé i el mal, i no vaig aturar-lo quan em va aixecar la mà per colpejar la meva inocència.

No m’agradava portar-li la contrària a la mare.

h1

Forastera

Març 8, 2012

Els dies passen sense aportar-li res de nou, la quietud la envaeix, la rutina l’adorm, la Marta no pot més. Li pesen els ulls, cada dia li costa una mica més mantenir-los oberts, mantenir l’esquena dreta, caminar.
Necessita quelcom que li faci sentir altre cop que la seva pell, es seva. Necessita sentir-se maca, estimada, necessita sentir-se desitjada.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Read the rest of this entry ?

h1

Senzillament Joan

febrer 22, 2012

Sí, ho vaig fer jo.
Bogeria transitòria diuen alguns, d’altres ho anomenen esquizofrènia.
El meu cervell funciona bé. I no, no estic boig.
Tinc molts motius per fer allò que vaig fer.
N’hi ha que diuen que la raó van ser els gels, que tenia un amant. Ella no tenia un amant, l’era jo. Mai no hagués buscat un altre home, per que jo li’n donava tot el que la Raquel podia desitjar.
Em feia feliç, tant, que la vaig haver de matar.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Read the rest of this entry ?

h1

La gola

febrer 15, 2012

Tens la gola vermella, li havia dit el metge en mirar-se-la amb aquell palet de fusta. No li calia que ell li digués, ja feia dies que sentia la cremor d’una bola de foc apropant-se de les seves entranyes a l’exterior, i ara estava segura, estava a punt de parir. Va sortir del metge, es va dirigir a la feina i es va posar davant el seu cap. Aquí et quedes fill de puta, li va dir, i les paraules van sortir vermelles.

Adéu mal de gola.