Recordava exactament la teva mirada, per això no vaig poder més que deixar-la en aquella paret gravada, recordava exactament el dolor, la gana, la por, impreses en la teva pell per una mala sort de vida, el Bronx, i la teva malaltia. L’últim dia que ens varem veure, l’últim que els teus ulls em van mirar, em vaig prometre que canviaria. Vaig descobrir la pintura que em va ajudar a desenganxar-me i a cercar un millor camí de vida. L’únic que conservo és la passió per les cigarretes, i aquesta va per tu filla, perdona’m per no haver-te pogut salvar, i per haver-me salvat jo, massa tard.
Foto: Arantza Rodriguez
sondelletres 