Ell pintava vora el riu i ella jugava amb una ampolla fent entrar i sortir l’aigua. Quan es van conèixer, tenien vuit anys. Als quaranta es van tornar a trobar, ella es volia vendre l’estudi i s’hi va quedar a viure amb un pintor que li va comprar la meitat.
Ahir altre cop el destí ha tingut el detall de conservar-los l’amor, fent que marxessin junts, que s’acomiadessin alhora. Després de l’incendi han quedat poques coses, aquesta caixa sota l’escala que guarda una bonica història d’amor, la de la seva història. Una ampolla amb el retrat d’una noia vora el riu jugant amb l’aigua, la mateixa ampolla, el mateix retrat, conservat pels dos al llarg del temps, perquè quan l’amor és de veritat es sap des del primer moment.