Posts Tagged ‘conte curt’

h1

Amagat

gener 14, 2014

Foto: @photomindundi

Foto: @photomindundi

L’amaga dalt, i encara no sap perquè el continua estimant. És el seu home, fins que la mort el separi, li van dir, i ella s’ho va agafar al peu de la lletra, fins que la mort, que no arriba, els separi. No sap en quin moment va començar, no sap quan aquella copa de vi, aquella cervesa va deixar de ser una cosa puntual per passar a ser la seva necessitat. No sap en quin moment la seva olor agre li va començar a molestar, però si sap que un dia, cansada de la por de no trobar-lo a casa, d’haver de buscar-lo en qualsevol bar, impregnant de la seva decadència l’ambient, va enviar-lo a les golfes, i van fer un pacte: ella li portaria la beguda sempre que ell es quedés allà, sense sortir. I ella religiosament, cada dia li fa arribar el menjar i el beure, i quan puja a recollir el plat del qual no ha tocat gairebé res, i mentre dorm per l’alcohol que l’impregna la sang, li acarona el coll i el besa, gairebé sense tocar-lo, i li diu, t’estimaré, fins que la mort ens separi.

h1

La cerca

gener 7, 2014

L’avió ha deixat enrere el camí, i per fi, es sentirà altre cop part d’algú, una mica més plena i segurament, estimada. A la sortida un rètol diu el seu nom Marta Sau Poc, i sota del rètol la que serà, és o va ser la seva mare, amb un somriure enorme que se li escapa per la boca.

Per fi veurà la seva filla, la robada, aquella que li van prendre només néixer juntament amb la possibilitat de tenir-ne més, aquella que va poder veure uns segons i de la que només li queda el record d’una taca a la mà. Mateix hospital, mateixa data de naixement, no pot equivocar_se. L’abraça i la sent seva, i quan li pren la mà per comprovar se n’adona, no hi ha taca, potser s’ha esborrat, potser el record li ha jugat una mala passada. I se n’adona que li és igual, li és igual la taca, la certesa, l’únic que vol és sentir d’alguna boca la paraula mamà, i aquella que l’abraça ja li està bé.

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez

h1

La vençuda

Desembre 3, 2013

nens_de_les_mans
És la tercera, la tercera dona que l’abandona, i ja té quaranta anys. La culpa és d’ell, n’està segur, sempre n’escull les que no es volen comprometre, i el seu pis sembla una posada, en el que paren, dormen, viuen, i després se’n van les dones amb qui ell vol passar la resta de la vida.
A la tercera va la vençuda, em rendeixo, deixo de buscar. I es prepara una altre vegada a empaquetar tot el que ella s’ha deixat, tot el que envaïa el seu territori, i en aquesta endreça troba una foto. Maria, la recorda. El primer amor, veu com ella el mira, i en els seus ulls, en la seva mirada troba el que busca. Segur que no surt bé, és arriscat, però sense pensar-s’ho dos cops agafa una maleta i surt.
Recorda la frase de la seva mare quan ell s’hi va desenamorar “no és la persona és el moment” i ara, ara sí és el moment.

h1

La negra

Desembre 1, 2013

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez


Avui estrena tacons i vestit, és el primer dia que es posa aquella roba, i es sent bé, es sent molt bé. Es mira al mirall, s’ha crepat els cabells, i aquests han aconseguit un volum considerable. El seu cap gairebé sembla un chupa chups, i li encanta el aire retro que li concedeix. Agafa la maleta buida, ja s’encarrerà d’omplir-la quan arribi allà on va. Puja a l’avió i veu, per primera vegada, l’efecte del seu cos en la mirada dels altres. Només li queda un ultim detall, l’operació, demà, entrarà a l’hospital amb roba de dona, però quan surti, després d’eliminar-li el membre, aleshores, serà una dona de veritat.

h1

La cita

Novembre 19, 2013

Foto: Jose Manuel Linares

Foto: Jose Manuel Linares

Arriba primer una noia, d’aquelles que m’encanta que m’hi posin el cul al damunt, guapa, senzilla, preparada per una cita, i s’hi queda cinc, deu, i fins a mitja hora, marxa amb una llàgrima que li cau i mirant el mòbil desesperada, xiuxiueja, em va dir a les cinc. Mitja hora més tard, un paio guapo, alt, i xulo d’aquells que fan una mica de mania, amb una rosa a la mà, se m’hi asseu, ben recte, gairebé sense ni tocar-me, fent posat. Als deu minuts se’n va i m’hi deixa la flor. Mentre marxa xoca amb el simpàtic, que és arrasat i trepitjat. Adolorit per l’aixafament del peu se’m tira al damunt, i per no trencar la flor, l’agafa. Llàstima, penso, aquest hauria estat una bona parella. I contra tot pronòstic ella torna a arribar. Perdona, li diu, m’he confós amb el canvi d’horari, i he vingut abans. Tenia moltes ganes de conèixer-te. I ell li respon, sort que has tornat jo gairebé portava tota la vida esperant.

h1

La mentidera

Novembre 5, 2013

Foto: Andrea Paredes

Foto: Andrea Paredes


La mentidera s’ha pujat al cotxe i s’ha pintat els llavis com cada dilluns. Ja fa un mes que dura. Com cada dilluns s’ha perfumat i s’ha vestit com si anés a buscar a algú. Ell la veu sortir per la porta i te por. La mentidera li diu que va a una reunió, i ell pensa que és una roba estranya per feina, sembla més aviat que vagi vestida per una trobada sexual, però no diu res. La gelosia li comença a córrer per les venes, i la por a perdre-la fa de les seves. Quan la mentidera torna, el troba esperant-la amb la passió que provoca la por, i fan l’amor com mai.

La primera vegada va ser casualitat, casualitat que es pintés, que escollís una roba més atrevida del normal, i la reacció va ser tant genial que va decidir inventar-se una veritat que semblés mentida. Viure els dilluns com si tingués un amant, per despertar l’amant que tenia a casa.

h1

La mar

Octubre 8, 2013

Foto cedida per Carmen Cortés

Foto cedida per Carmen Cortés


Ha tret la pintura. Deixarà la barca com a nova i es vestirà de blanc per entregar-se a la mar. Avui ho ha tingut clar, és el seu destí, no pot escapar-se’n, així que com abans, millor. Adora la mar, l’estima i alhora l’odia, se la mira i no pot més que desfer-se en llàgrimes salades per tot el que li ha pres Primer el pare, i amb ell la seva infància desgastada en el treball per aixecar els 7 petits i ajudar la mare. I ara, fa tres mesos, l’home. No volia enamorar-se d’un pescador, s’ho va prohibir, però l’amor no sap de prohibicions, la mar, tampoc. Ella li persegueix els homes, els seus homes, i l’hi va prenent. Per això avui, després que li confirmessin que allò que duia al ventre era un nen, ha decidit entregar-li. Abans que ella li prengui, i amb el nen la seva vida, ara ja, sense sentit.

h1

La núvia

Setembre 10, 2013

Ell la mira per darrera l’esquena, i ella ho sap, ho nota, sent la seva mirada de volto clavada a l’espatlla, i sap que ara es penedeix d’haver-la deixat. Fa un any, avui fa justament un any que ell després de transformar-li els ànims, la vida i la cara, després de deixar-la amb un rictus tivant a la boca, la va abandonar. Per això va decidir tornar-se a casar justament avui. S’ha vestit de blanc, ha convidat als amics més íntims sabent que ell s’assabentaria, i ha mudat la seva millor cara, la de dona feliç.
Ell cercarà el nuvi, voldrà saber qui ha robat les restes del que ell no volia, però no el trobarà, el nuvi no existeix. Ha decidit casar-se amb ella mateixa, aquesta unió no li farà mal. Aquesta boda és la celebració d’una nova vida que la portarà a ser feliç en soledat.

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez

h1

La princesa

Setembre 3, 2013

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez


La princesa

Ell la veu cada dia tornant de l’escola, i ella, l’ignora. S’imagina una princesa que fuig en bicicleta del seu castell, però en realitat no és més que una ventafocs sense fada.

Trenta anys més tard els seus camins es tornaran a creuar, serà ella qui se’l mirarà, i ell qui la ignorarà. La mateixa carretera, la mateixa situació. Per una casualitat, perque el destí sempre té cops amagats, ella caurà i ell la recollirà, recordarà en la seva cara un amor esborrat, esbrinarà entre les arrugues d’una pell cansada, aquella dona que el va captivar, i aleshores, sense saber perquè es besaran.
Però això no succeirà fins d’aquí a trenta anys, entretant als dos els cal esperar.

h1

Jugant amb el destí

Agost 27, 2013
Foto: @montserc_bcn

Foto: @montserc_bcn

…m’estima, no m’estima. Segona margarida que li deia que no, i a ella ningú no li deia que no, ni tant sols una margarida, a la tercera va la vençuda. Va agafar-la i en va contar els pètals, altre cop parell, en va arrencar un i va desar la flor a la seva tauleta, l’endemà quan la despullés, irrevocablement li diria que si. La margarida li diria que ell l’estimava, i aleshores ella es posaria la samarreta d’escot a l’esquena, es maquillaria sense que se li notés, i s’aproparia decidida al seu cap, aquell home casat i amb dos fills que irremeiablement cauria en els seus braços. Al destí se l’havia d’ajudar una mica.