Posts Tagged ‘crítica’

h1

Cinquanta ombres d’en Grey

Octubre 23, 2012

Intentava resistir-me a llegir-lo, però per una d’aquelles casualitats, el llibre va caure a les meves mans. Algú que vulgui ser un bon cuiner ha de tastar diferents tipus de cuina, vaig pensar, així que ja que no havia hagut de fer cap despesa en aquell material, (sort!) em vaig disposar com el millor aprenent de cuiner a fer cua en el local de moda ple a vesar, i aprendre com s’ha de fer per ser numero u en vendes.
Hi ha quelcom pel que s’ha de felicitar a la senyora James, això sí, i és per haver posat a moltes no lectores davant les lletres, i mai és de criticar la feina de crear adeptes a la lectura, persones entregades als llibres, que facin que el noble ofici d’escriure pugui continuar existint, així que E.L. James, donis per felicitada, i ara vaig a per tu, i perdona que et parli amb aquestes confiances.
La idea és bona, llàstima que no se m’hagi acudit abans a mi, la combinació de novel•la rosa amb sexe dur, la nena innocent i el noi experimentat, luxe, diners, amor, … què més pot demanar un còctel? Que el bàrman o la bargirl, no serem sexistes ara, sàpiga posar els ingredients amb gràcia i també sacsejar amb ritme. L’excés de llavis mossegats, d’ulls posats en blancs, de deesses que ballen dins el cap de la protagonista, juntament amb un empatx de bellesa del protagonista i de qualsevol de les altres persones que apareixen, fins el moment, (he de dir que encara em falten 100 pàgines per acabar i encara no he trobat una persona normal, vull dir, una persona resultona, o potser una mica grassa, o baixeta, o senzillament poc agraciada, en les línies) crea una combinació des del meu punt de vista, grollera.
He de dir que no hauré de fer esforços per acabar-la, i no per que pensi deixar de llegir-la, sinó que l’acabaré, crec que per parlar d’alguna cosa s’ha d’haver tastat, sinó per que es llegeix gairebé sense llegir-se, i aquí suposo està la gràcia, que és lleugera com veure aigua de l’aixeta, E.L. James, llàstima que tenint els ingredients no ho hagis fet millor. Espero que siguis, senzillament el primer clau de moltes iniciades al sexe real de la lectura.

h1

La vieja sirena

Juny 18, 2012

Avui inicio una nova secció a sondelletres, “Del cor al prestatge” amb la intenció de apropar-vos a aquells llibres que es van quedar dins el meu cor, i que guardo com tresors, ben subratllats al meu prestatge.
A això més que crítica a uns llibres, jo li diria elogi.

Jose Luis Sampedro: La vieja sirena
“…Krito siente palpitar su corazón como en los mejores días. Además de lo dicho le seduce la inteligencia de esa mujer; hay mucho sexo en el cerebro…”
“…le amo como no te amaré a ti nunca, igual que te amo a ti como no podré amarle a él…”
La vieja sirena és un poema d’amor narrat en prosa.
L’amor gairebé diví entre Glauka, una preciosa, sensual, i misteriosa dona, i Ashram un poderós navegant Alexandrí, son el fil conductor d’una història no exempta d’intrigues, de poder i de sexe, un sexe natural, viscut i gaudit com només es va poder fer en una època antiga. Però el personatge que m’atrapa des de la seva aparició és Krito, un filosof androgin a mig camí entre l’amor per Ashram i el desig per Glauka, Krito té el do de la paraula i la racionalitat. Sens dubte un dels llibres que més m’ha fet pensar. Us deixo per acabar una frase per a mi genial:
“… el verdadero amor nunca es culpable, el mundo le obedece, duele, retuerce, destroza quizás, pero no ofende, el Amor siempre es verdad, y si no no es amor…”