El túnel de la veritat

La va portar fins allà per confessar-li, per dir-li la veritat, a la seva millor amiga, sabia que podia entendre-la, si aconseguia explicar-li la veritat, l’altra l’entendria, i, sobretot la perdonaria.
M’he enamorat, li va dir mentre la mirava als ulls i li rodolava una llàgrima. I perquè plores? Li va preguntar l’altre. Perque el meu, és el teu amor, l’home que estimo és de la teva propietat. I mentre parlava no va poder evitar que les paraules se li tallessin per la plor enganxada a la gola. I ella, l’altre, la dona, l’enganyada, se la va mirar i li va somriure. Endavant, se que té, sé què fa, com enamora i com estima, és irresistible, així que no et preocupis, estima’l i deixat estimar, no has estat la primera, ni la ultima, i per mi no t’amoïnis, en pocs mesos tornarà.