La font

Tothom que begui d’aquesta font morirà, va llegir-li la inscripció en llatí que datava del segle passat. Ell n’havia begut, els dos ho havien fet, però ell ho havia fet amb intensitat, amb la intensitat d’aquell que no té res més per portar-se a la boca, d’aquell que després d’hores caminant li manca el líquid vital. I després que li llegissin la inscripció i just abans que ho pogués acabar de fer va morir d’un atac de cor. Potser no li hauria passat si hagués escoltat el final, i els que no en beguin també ho faran.

FOTO: @littlefootprints

El barber

Mentre l’afaita, mentre fa cercles de sabó en la galta del seu client més fidel en els últims cinc anys, escolta com li explica la seva atracció a la barberia, com es sent de feliç en aquell espai, com l’omple, i el barber, li mira els ulls, tancats com altres vegades i a la parpella hi descobreix l’empremta de la família, la taca característica dels barber, quatre segles d’ofici trencats per un hereter sense herència i recorda una nit esbojarrada un sexe de dona sense prevenció fa, aproximadament els anys que té el xicot, i, perquè no, sigui o no el que sospita, de sobte sent que pot mantenir l’emprenta, ho sigui o no aquell noi li permetrà conservar la tradició.

Foto: Arantza Rodriguez

La cita

Foto: Jose Manuel Linares

Arriba primer una noia, d’aquelles que m’encanta que m’hi posin el cul al damunt, guapa, senzilla, preparada per una cita, i s’hi queda cinc, deu, i fins a mitja hora, marxa amb una llàgrima que li cau i mirant el mòbil desesperada, xiuxiueja, em va dir a les cinc. Mitja hora més tard, un paio guapo, alt, i xulo d’aquells que fan una mica de mania, amb una rosa a la mà, se m’hi asseu, ben recte, gairebé sense ni tocar-me, fent posat. Als deu minuts se’n va i m’hi deixa la flor. Mentre marxa xoca amb el simpàtic, que és arrasat i trepitjat. Adolorit per l’aixafament del peu se’m tira al damunt, i per no trencar la flor, l’agafa. Llàstima, penso, aquest hauria estat una bona parella. I contra tot pronòstic ella torna a arribar. Perdona, li diu, m’he confós amb el canvi d’horari, i he vingut abans. Tenia moltes ganes de conèixer-te. I ell li respon, sort que has tornat jo gairebé portava tota la vida esperant.