Posts Tagged ‘dolor’

h1

Es busca

Setembre 16, 2014

Per tercera setmana consecutiva havia confeccionat un conte de merda, i per tercera setmana li va posar una espelma al seu sant que la va mirar sense pena. Què li estava succeint? Es va aixecar i es va mirar al mirall, la seva cara reflectia la felicitat que sentia a la pell, i al mirarse es va adonar. El dolor de la pèrdua, el dolor de l’altre havia marxat finalment, i ell, el dolor, gelos del seu amor per l’escriptora es va emportar la seva inspiració de la mà, feien bona parella.
Quin sentit tenia ser feliç si no podia escriure?
Se li va acudir una idea, anunci per paraules al diari local: “Es cerca amant cabró per recuperar la inspiració”

FOTO: @maibe

FOTO: @maibe

h1

Secret

Juny 10, 2014

No sabia si dir-li, a ell, al seu germà de vida, no sabia si explicar-li, explicar-li la seva felicitat que a l’hora li podia provocar tristesa.
Li va deixar una casa. Ell, l’amic, el germà, li va prestar una mare quan la seva marxava embolicada en alcohol. Li va donar una família postissa. I ara, ara així ell li ho pagava. Es volia emportar una part. Havia anat d’aquella manera, l’amor és així, imprevisible, ell no tenia intenció, però una nit, després d’una altra borratxera de sang, de crits, insults, i manca d’amor, es va guarir en aquella casa prestada i sense adonar-se’n després d’una abraçada, ara li ho havia de dir, li va robar els llavis de la seva mare.

Foto: Belen Alonso

Foto: Belen Alonso

h1

El mar

Mai 27, 2014

Passa pàgina, el llibre s’ha acabat. I amb només una frase va tancar aquella història. I ella hagués passat la pàgina i l’hagués arrencat, juntament amb la seva ànima que dolorida sagnava odi. Fer-li mal, compartir el dolor, repartir-lo perquè no l’hagués de carregar tot ella, enverinar-lo, atropellar-lo, aniquilar-lo, van se r les imatges que se li van representar en uns primers moments. Però després, va tornar a pujar el vaixell que compartien, i va mirar al mar, i va somriure, a ell també, perquè tot sovint el mal que fem no és intencionat.

Foto: @thais_rubies

Foto: @thais_rubies

h1

L´ultima llàgrima

Mai 13, 2014
Foto: @enric_kiki

Foto: @enric_kiki

Mentre plorava per tercera vegada sobre la flor que un dia d’hivern ell em regalà, l’únic resta que quedava de la nostra relació, vaig prometre que aquella seria la darrera. La llàgrima, l’ultima que es va despendre dels meus ulls, va quedar colgada de la fulla vermella, i em va mirar insinuant. Amb molta cura la vaig recollir per tancar-la en un petit pot, testimoni del meu desamor. Quan ell per quarta vegada es va apropar amb la cua entre cames, intentant tocar-me de nou, vaig haver de mirar la llàgrima per recordar el dolor, de poc no el torno a besar.

h1

Angoixa

Juny 11, 2013
Foto: Pedro Gonzalez

Foto: Pedro Gonzalez

A les cinc es treu la disfressa i es vesteix d’ell, es pinta la cara i s’abilla perquè ningú el pugui reconèixer. Perquè ningú pugui reconèixer l’altre jo, el de veritat. el jo dolent, sàdic, violent. Li agrada fer por, l’angoixa reflectida en els ulls dels altres quan el miren, necessita que la gent s’espanti al veure’l, necessita generar aquesta sensació. Provocar por és l’única manera de tenir la llibertat, angoixa fora de casa per tenir pau a dintre. Angoixa, la mateixa que va sentir fins els 18 i va poder fugir, l’angoixa d’arribar a casa. Pànic per una cara del pare, per la por de la mare i pel dolor en el seu cos, i sobretot el fàstic pel seu cap entre les cames del progenitor.

Necessita generar terror que la gent fugi, i fugir amb ells, perque així pot tornar a casa net, tornar-se a disfressar de l’home perfecte i estimar amb tota la dolçor que li és possible a la dona que coneixent la seva veritat el va recollir del carrer i se’l va emportar.