Foto: Vicky Reina
La jove portava enamorada de la gran des del primer instant en què la va veure. Caminava amb el cap alt darrera el seu home mentre entraven a la porta veïna. Una dona segura, ferma, i amb do de paraula, discreta sota del mocador, just el que ella volia ser.
La jove es va fer gran i la gran es va fer vella, i en el camí, la primera mai va deixar d’estimar-la i tot i que mai li havia dit, la gran, ho sabia.
L’ultim dia, el dia del final, mentre aquell poblet de Síria era bombardejat, i sabien la seva mort imminent, la vella va agafar la jove per la cintura i li va dir, si vols, avui, em deixo estimar.
sondelletres 