Posts Tagged ‘enamorament’

h1

Afrodita

Juny 17, 2014

No tenia clar quin era el seu objectiu a la vida però de cop, ho va veure, ho va visualitzar, la clau estava en el seu nom, Afrodita, la deessa de l’amor.
La primera senyal va ser el correu electrònic del monògam més sexy de l’empresa, un mes més tard feien l’amor al damunt de la fotocopiadora de la sala mentre ell li confessava que ella era la única dona a la que havia tocat exceptuant la seva. Sis mesos després, la heterosexual més fidel li menjava la boca, i entre petons li deia que la seva llengua només havia llepat uns altres llavis, i que mai no havia desitjat una dona. Quan l’amic del seu pare va apropar-se-li després de dues copes per confessar-li que amb setanta anys era la primera vegada que desitjava a una altre dona que no fos la seva, és va adonar. Havia vingut al mon per provocar la pluralitat sexual, ella era, la desmonogamitzadora
Foto: @photomindundi Foto: @photomindundi

h1

Ella

Octubre 22, 2013

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez


L’Anna n’està convençuda, ella és l’altra, la competència, la que fa que el seu amor l’hagi deixat de banda. La segueix, primer no sap amb quin objectiu, potser descobrir què té, quina és la diferència, què la fa a ella millor, però mentre camina darrera seu va traçant un pla, un engany, la manera de recuperar el seu amor. Primer pensa en matar-la, un pensament estúpid, mai no tindria prou valor ni estratègia, però després se li acudeix una cosa millor. L’enamorarà, farà que ella l’estimi i deixi de banda la seva Marta, i un cop estigui enamorada, l’estranya, deixarà al seu amor, i aleshores ella la podrà recuperar.

Pobre Anna, no sap que l’engany jugarà en contra seu, per que al intentar-la enamorar, serà ella la que caigui perduda en els seus braços, i al final aquella estranya aconseguirà el seu objectiu, ser la tercera part d’aquella parella que un dia va veure en el tren i la va enamorar.

h1

Adonis

febrer 26, 2013

Foto: I. Gracia

Foto: I. Gracia

S’estava asseguda a una cadira mentre fitava, sense que ningú s’adonés, un adonis que es passejava pel vaixell com si fos l’escenari d’una desfilada. Tenia tendència a allò, enamorar-se dels homes més inoportuns que apareixien a la seva vida. A més xulo, més passió, i com més passió, més volada i després pitjor era l’ensopegada. Feia tres dies que estaven al vaixell i tres dies que seguien el mateix ritual, ella s’estava a la mateixa cadira, i ell passejava amb la mateixa intensitat de les 19 a les 20 just abans que servissin el sopar.
Que guapo que és, va pensar ella per enèsima vegada, què guapo que soc va afirmar ell mentre el seu ego li feia créixer un parell de centímetres d’alçada.
I així van seguir durant tot el creuer.
Però l’ultima nit, la nit de l’espectacle de comiat, ella va decidir apropar-se. Feia dies que ho rumiava, havia de fer alguna cosa o l’home de la seva vida, aquell adonis perfecte que l’havia acompanyada en el viatge desapareixeria i mai més en podria seguir el rastre. Així que es va seure en la cadira esperant sentir-lo proper. Va començar a preparar l’estratègia, s’hi aproparia, li diria qualsevol cosa sobre qualsevol cosa, i de segur que l’enamoraria. Ella el miraria, i després ell l’abraçaria, es farien un petó, i marxarien d’una volada a la cabina on farien l’amor fins que el vaixell fes port, després ell s’aixecaria, se la miraria als ulls i li diria… Una forta llum d’una llanterna directa als ulls la va treure d’aquell somni, i li va fer recordar que li va dir el seu últim amant en la seva primera i única nit de passió: Un bon polvo, com et deies?
Quan en aquell mateix instant sota tot pronòstic l’adonis es va apropar a ella, l’enamorada de la cadira se’l va mirar a la cara i abans que ell pogués badar boca, li va dir: Marta i ara busca’t una altra per cardar!