Posts Tagged ‘escriptor’

h1

Mort

Abril 2, 2013

Foto: I. Gràcia

Foto: I. Gràcia


Ningú no ho entenia. Perquè en aquell moment, perquè en aquell precís instant havia decidit manllevar-se la vida.
Ho tenia tot.
Després de molts anys de lluita, després de moltes carreres, supliques, visites, correus, concursos, després de milions de passes endavant i endarrere havia aconseguit arribar al seu destí, i ara que ja hi era, ara que podia mirar el mon des d’aquella muntanyeta que li havia proporcionat la seva fama inesperada, s’havia matat. Tot el que havia desitjat estava a la seva mà. Un llibre publicat, una molt bona crítica, i sense ser un best seller, el reconeixement de les llibreries, que era el que a ell més l’interessava.
Perquè s’havia matat? Carvalho, el detectiu del moment va voler descobrir quina havia estat la motivació d’aquell suïcidi; el va conèixer en una signatura de llibres, i l’havia captivat.
En la seva investigació, el detectiu de Metodo 3, va trobar l’ordinador obert, i un document amb el següent text: He aconseguit l’èxit. Per sort? Cauré de la vanitat del meu precipici intentant escriure una altre novel·la, si moro avui, quedaré per sempre, intacte en el record.

h1

La sang negra

Març 5, 2013
Foto: I. Gracia

Foto: I. Gracia

El inspector Carvalho va mirar estranyat aquell rierol de sang negra que recorria l’habitació. No entenia quina mena de verí o conjur esotèric podia transformar la sang en aquell suc fosc. Va recollir una mostra i la va enviar a analitzar. Dies més tard el inspector Carvalho va tenir els resultats, allò que corria pel terra i que hores abans havia estat corrent pel cos de la dona suïcida, no era sang, sinó tinta. Aleshores ho va entendre tot, Marta, la morta, era una escriptora frustrada a la que li corria tinta per les venes.

h1

90

Desembre 5, 2012

I l’ultima nota del violí va acompasar-se a aquella fulla, la darrera que queia de l’arbre, ara un tros de fusta solitari. Així acabava la seva novel•la, aquella que havia portat en secret durant els darrers dos anys. L’havia llegit un parell de vegades, i després com si d’una mena de conjur es tractés, va deixar passar noranta dies. Noranta dies sense pensar en ella, fent les coses que havia oblidat de fer mentre escrivia, vivint, vivint la seva vida no la dels seus personatges.
Però quan feia el dia noranta-ú, va repassar-la, va reprendre la història d’aquell xef violinista que havia perdut el cap per un secret mal guardat. Després de tres mesos li va semblar el millor text que havia escrit i va decidir presentar-lo a un concurs, era un concurs petit, amb un reduït premi en metàl•lic que no li donaria ni per pagar una mensualitat de la seva hipoteca, però el seu premi seria sortir mínimament de la foscor.
Noranta dies més tard era el veredicte, el dia 29 de març, el dia en que ell, feia noranta anys. Era la seva ultima oportunitat. Es va vestir, va agafar el metro, va seure en les grades d’aquell teatre i quan va sonar el veredicte el cor se li va aturar havia mort sent ningú.

h1

El somni

Agost 14, 2012

Havia somiat tantes vegades aquell instant, què diria, com, quina cara seria la més adequada, la roba, qui podria seure al seu costat, com faria arribar l’event… Fins i tot havia assajat un discurs que començava amb aquesta frase, “potser després del naixement dels meus fills, aquest és el dia més important de la meva vida… ” Però va dubtar, arribat el moment, va dubtar, sobre quines serien les paraules adequades, si hi aniria gent, si la roba escollida seria la correcta…, va dubtar tant que un cop davant el mirall i amb l’exemplar del seu primer llibre a la mà, va decidir trucar a l’editor per cancel·lar la presentació del llibre, una idea brillant li va passar pel cap, suïcidar-se aquell mateix dia si que la trauria de l’anonimat.

h1

Senzillament Joan

febrer 22, 2012

Sí, ho vaig fer jo.
Bogeria transitòria diuen alguns, d’altres ho anomenen esquizofrènia.
El meu cervell funciona bé. I no, no estic boig.
Tinc molts motius per fer allò que vaig fer.
N’hi ha que diuen que la raó van ser els gels, que tenia un amant. Ella no tenia un amant, l’era jo. Mai no hagués buscat un altre home, per que jo li’n donava tot el que la Raquel podia desitjar.
Em feia feliç, tant, que la vaig haver de matar.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Read the rest of this entry ?

h1

El diable

febrer 7, 2012

Vaig vendre la meva ànima al diable. Sí, vaig fer-ho, com a les pel·lícules. Vaig oferir-li ser el seu servent per la resta de l’eternitat, ser el seu lacai, el seu fàmul de per vida, a la meva mort.
No hi havia altra opció, déu no compra ànimes sinó li hagués venut en ell, l’hagués venuda al millor postor.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Read the rest of this entry ?