Posts Tagged ‘fidelitat’

h1

Afrodita

Juny 17, 2014

No tenia clar quin era el seu objectiu a la vida però de cop, ho va veure, ho va visualitzar, la clau estava en el seu nom, Afrodita, la deessa de l’amor.
La primera senyal va ser el correu electrònic del monògam més sexy de l’empresa, un mes més tard feien l’amor al damunt de la fotocopiadora de la sala mentre ell li confessava que ella era la única dona a la que havia tocat exceptuant la seva. Sis mesos després, la heterosexual més fidel li menjava la boca, i entre petons li deia que la seva llengua només havia llepat uns altres llavis, i que mai no havia desitjat una dona. Quan l’amic del seu pare va apropar-se-li després de dues copes per confessar-li que amb setanta anys era la primera vegada que desitjava a una altre dona que no fos la seva, és va adonar. Havia vingut al mon per provocar la pluralitat sexual, ella era, la desmonogamitzadora
Foto: @photomindundi Foto: @photomindundi

h1

La fàbrica de paper

Mai 6, 2014

L’home infidel, cada dia, cap a les cinc de la tarda havent dinat s’escapa de casa. Cap a les sis seu al costat d’una vella casa en una vella cadira i tanca els ulls. El olor de la fàbrica de paper se li col•loca entre la pell i li va directe al cervell. Amb els ulls tancats pot veure-ho clar. Els records se li fan presents i es converteixen en realitat, en una realitat momentània. Una noia preciosa, setze anys, juga amb uns cabells enrinxolats i el fita de reüll. Ell un xicot de vint la mira descaradament. S’enamoren. Avança amb els records com si fossin imatges de pel•lícula muda accelerada, i cada dia para en el mateix instant, el record del primer petó. Torna a notar les mans suades, la tremolor de cames i la unió de la seva boca amb aquella que l’esperava amb delit. Una hora de records i torna a casa. Torna amb el rastre de la infidelitat a la cara amb el petó del record enganxat als llavis, i per molt que ara torna a besar-la, aquella, la seva dona, no sap com, s’ha convertit en una dona diferent de la que li va donar el seu primer petó.
mauricio_hoyuelos

h1

L’útilma trobada

Juliol 31, 2012

Sandor Marai: L’ultima trobada

“…Hem d’acceptar que els vostres sentiments no siguin correspostos, que les persones que estimem no responguin al nostre amor, o que no ho facin de la manera què voldriem…”
L’ultima trobada és una reflexió sobre l’amistat, l’amor i la fidelitat. Un llibre que deixa emprempta i que convida a pensar.
L’amistat entre dos homes, l’amor per una mateixa dona, i un secret en forma de pregunta composen aquesta oda a les relacions. La lectura ens permet entrar dintre de l’ànima del coronel, el traït, i alhora el traïdor, en la seva desidia amb Krisztina, permet escoltar amb el cor del Konrad, l’amic fugit, el llarg discurs de l’altre, i en els seus silencis, i en les seves respostes, entendre la veritat d’una història intimista que fa sentir el dolor dels tres personatges. La infelicitat per no tenir cap d’ells, allò que hauria volgut, per no haver agafat, per no haver robat la felicitat a l’altre.
I per acabar una frase de les que més m’hi han fet pensar:
“…La fidelitat ¿no és una mena de vanitat i d’egoisme terrible, com la major part de les exigències humanes? I si aquella persona no arriba a ser feliç en l’esclavitud de la fidelitat, però nosaltres no la deixem anar, ¿podem dir que l’estimem?…”

h1

Per sempre

Març 27, 2012

T’estimaré per sempre, va dir-me mentre em mirava als ulls i em traspassava el cervell arribant a l’ànima. I al segon t’estimaré per sempre va arribar la cambrera de l’escot generós, els ulls blaus i els llavis en forma de o. Mai havia pensat que aquell “sempre”  podia ser tant breu.