Ho sap, ho veu cada dia en els ulls dels altres, en la mirada que se li clava en la papada, els pits, la panxa o les seves cames immenses. Ha deixat de mirar-se però ho sap, genera curiositat, segurament fins i tot repulsió, però quan es troba davant d’un plat de menjar, quan passa per una pastisseria, o entra a un restaurant, no pot deixar de menjar. Camina sempre amb un forat a l’estomac, un dolor immens que només s’atura quan hi posa a dins el menjar.
Gula, ansietat, intenta trobar el motiu, i no se n’adona que el que fa és intentar tapar el forat equivocat, el que li cou, és el del cor que fa temps li van robar.
Foto: @arantzarod
sondelletres 