Posts Tagged ‘infidelitat’

h1

La nina

Octubre 28, 2014

No se que li veies a aquella amb cara de nina, li va dir ella mentre mirava com arribava la nit. Jura’m que mai més tornaràs a ser-me infidel. T’ho juro, li va dir ell. Al matí següent es comprava una nina inflable només per no avorrir-se de fer servir sempre el mateix forat.

FOTO: @sirenevenka

FOTO: @sirenevenka

h1

La mentidera

Novembre 5, 2013

Foto: Andrea Paredes

Foto: Andrea Paredes


La mentidera s’ha pujat al cotxe i s’ha pintat els llavis com cada dilluns. Ja fa un mes que dura. Com cada dilluns s’ha perfumat i s’ha vestit com si anés a buscar a algú. Ell la veu sortir per la porta i te por. La mentidera li diu que va a una reunió, i ell pensa que és una roba estranya per feina, sembla més aviat que vagi vestida per una trobada sexual, però no diu res. La gelosia li comença a córrer per les venes, i la por a perdre-la fa de les seves. Quan la mentidera torna, el troba esperant-la amb la passió que provoca la por, i fan l’amor com mai.

La primera vegada va ser casualitat, casualitat que es pintés, que escollís una roba més atrevida del normal, i la reacció va ser tant genial que va decidir inventar-se una veritat que semblés mentida. Viure els dilluns com si tingués un amant, per despertar l’amant que tenia a casa.

h1

Sense llàgrimes

Abril 9, 2013

Foto: I. Gràcia

Foto: I. Gràcia

M’he quedat sense llàgrimes, els ulls secs, plens d’aigua que no pot sortir. Desitjaria que marxessin, vessar-les totes i omplir-me la cara del seu dolor, però no puc plorar, no m’està permès. Ningú no entendria que jo vessés llàgrimes en aquest moment; no és prou la meva felicitat? No és prou el moment dolç pel que estic passant? Una filla, un premi literari, un ascens a la feina, i tot i això em moro de ganes de plorar de buidar totes les llàgrimes que s’han quedat atrapades sota dels meus ulls.
No puc plorar per Ell, no puc per que no existeix, no és ningú per a ningú del meu entorn, i aquest ningú ha mort. L’home que vaig estimar i no vaig acabar de tenir, l’home que compartia amb una altre dona, del que tenia una meitat de la meitat, que m’estimava en silenci, i al que adorava, Ell, ha desaparegut . No puc plorar el meu amant que ha mort perquè en realitat no existeix per a ningú més que per mi, ell ha estat el meu gran secret, i com a secret se m’ha emportat amb ell a sota terra.
No el vaig poder estimar de veritat, i ara, ni tant sols el puc plorar.

h1

Addicte

febrer 19, 2013

Foto: I.Gracia

Foto: I.Gracia

Em drogo. Una i altra vegada em drogo. Provoco amb un element extern una sensació de plaer que no aconsegueixo de cap altre manera, i em drogo. La primera vegada vaig pensar que no hi tornaria, la segona que havia estat una petita relliscada, i ara ja he perdut el conte de quantes vegades hi van. Sóc addicte.
Sóc addicte a la infidelitat, a tocar altres cossos, a desitjar altres carns, a sentir per primera vegada un petó, a no pensar que aquell cos que tinc davant serà l’ultim cos que descobriré la resta de la meva vida.
Soc addicte al desig, soc addicte a l’amor

h1

L’útilma trobada

Juliol 31, 2012

Sandor Marai: L’ultima trobada

“…Hem d’acceptar que els vostres sentiments no siguin correspostos, que les persones que estimem no responguin al nostre amor, o que no ho facin de la manera què voldriem…”
L’ultima trobada és una reflexió sobre l’amistat, l’amor i la fidelitat. Un llibre que deixa emprempta i que convida a pensar.
L’amistat entre dos homes, l’amor per una mateixa dona, i un secret en forma de pregunta composen aquesta oda a les relacions. La lectura ens permet entrar dintre de l’ànima del coronel, el traït, i alhora el traïdor, en la seva desidia amb Krisztina, permet escoltar amb el cor del Konrad, l’amic fugit, el llarg discurs de l’altre, i en els seus silencis, i en les seves respostes, entendre la veritat d’una història intimista que fa sentir el dolor dels tres personatges. La infelicitat per no tenir cap d’ells, allò que hauria volgut, per no haver agafat, per no haver robat la felicitat a l’altre.
I per acabar una frase de les que més m’hi han fet pensar:
“…La fidelitat ¿no és una mena de vanitat i d’egoisme terrible, com la major part de les exigències humanes? I si aquella persona no arriba a ser feliç en l’esclavitud de la fidelitat, però nosaltres no la deixem anar, ¿podem dir que l’estimem?…”

h1

Forastera

Març 8, 2012

Els dies passen sense aportar-li res de nou, la quietud la envaeix, la rutina l’adorm, la Marta no pot més. Li pesen els ulls, cada dia li costa una mica més mantenir-los oberts, mantenir l’esquena dreta, caminar.
Necessita quelcom que li faci sentir altre cop que la seva pell, es seva. Necessita sentir-se maca, estimada, necessita sentir-se desitjada.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Read the rest of this entry ?

h1

Perquè? (Conte complert)

gener 31, 2012

PUTA, em va dir mentre em mirava amb aquells ulls de ràbia, PUta va tornar a repetir-me, mentre intentava arrancar-me el que quedava d’aquell vestit xop que encara duia posat després del xàfec que ens havia arribat fins els ossos. Puta, i ara ja amb una ràbia perduda, amb l’ànima desconsolada, continuava insultant-me mentre jo l’abraçava, mentre jo l’acaronava perduda en el seu cos, perduda en el desig que em creava tenir-lo aprop. puta, i ho va dir per ultima vegada, com si hagués perdut l’aire, com si hagués perdut la força, aquell ímpetu que d’entrada semblava que em faria perdre la vida. I aleshores després de deixar l’empremta de la seva mà a la meva cara, després de pintar de blau el meu ull, després de fer vermells els meus llavis amb un cop de mà, després de tot això em va besar i em va mormolar puta dins els meus llavis.
I vam fer l’amor, i després del seu orgasme i quan ell es va adonar que jo estava apunt d’arribar d’escorrem tota, es va apartar i em va tornar a bufetejar.
Perquè ho has fet? I mentre eixugava amb el llençol blanc de la meva habitació la sang que sortia del meu nas, li ho vaig haver d’explicar

Matar és un privilegi, quelcom reservat als éssers superiors, als superhomes. Matar i seguir les pròpies lleis, no combregar amb el ramat, ésser deu i senyor, del destí de la resta.
Recordes? Va ser una de les frases que em vas dir la primera vegada que ens vam trobar per casualitat al teatre, tu amb els teus amics, jo amb les meves amigues, després de veure una adaptació de “La soga” de Hitchcok. Amb aquella frase em vas enamorat, et vaig trobar agosarat, atractiu, intel·ligent, no havia conegut mai ningú com tu.
Matar.
Per això ho he fet, per tenir aquest privilegi d’ésser superior, però sobretot ho he fet perquè em feia nosa, em destorbava, no volia que existís, em feia ser petita, m’anul·lava, com més existia, jo més desapareixia, m’aixafava, I volia de tot cor que marxés. Era l’única forma de fer-ho, l’única de desfer-me’n del seu pes.

Tenia el coll tant estret! Quan l’he rodejada amb les mans, ella ha pensat que era una broma i s’ha girat per somriure’m. M’ha dit, m’estàs apretant, em fas mal. Tranquil·la aviat deixaràs de patir, li he respost, i he apretat més, i ella s’ha deixat fer, t’ho prometo, no s’ha resistit, m’ha deixat que l’ofegués, fins a perdre l’alè. I quan he vist que li quedava poc per marxar li he mormolat a l’orella, t’estimo, i crec que ella ha somrigut per ultima vegada, mentre es moria, em somreia. Mentre la matava, ella encara m’estimava. I et prometo, encara que no em creguis que m’ha perdonat, m’ha perdonat perquè m’ha entès. Ha entès que aquesta història no podia continuar així, que per pròpia voluntat no hagués sortit del mig, que no hauria deixat de ser la teva amant, jo soc la teva parella oficial, tu i jo estem promesos, en un parell de mesos ens hem de casar, si no l’hagués fet fóra no sé què hauria passat.
No podia mirar més la cara de la meva germana d’ençà que vaig descobrir que ella era la teva amant.

h1

Un dia quinze

gener 23, 2012

Són les déu de la nit i el metro és desert. Una senyora entra. Dues coses causen impressió en ella: un meravellós cabell ros lligat a una cua que cau pel llarg de la seva espatlla, i uns ulls blaus tan clars, que permeten submergir-se en ells sense intenció. Al contrari d’allò que es pugui suposar, no és maca. Fins i tot es podria dir que és lletja. Alta però sense gràcia, ulls de gos abandonat, i la cara, marcada pels rastres de l’acne. La senyora ha obert la cartera per guardar el bitllet. Hi ha una foto d’una noia preciosa: rossa, ulls blaus.. s’assembla a ella. La mira amb nostàlgia i una llàgrima cau lliscant pel seu rostre seguida d’una altra que se’n va a fer-li companyia. S’eixuga la cara, mira al seu voltant. Algú l’ha vista? Ningú.

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Read the rest of this entry ?

h1

L’altra

Desembre 9, 2011

Sé que això que t’explicaré et farà mal, o potser no, potser ja no et fa mal res que vingui de mi, però necessito explicar-t’ho tot perquè ho entenguis, no vull justificar-me, només vull que sàpigues la veritat.

l'altra

Imatge cedida per Nit Victorio Segura

Read the rest of this entry ?