Foto: Arantza Rodriguez
Jubilació anticipada, li van dir, i amb aquella petita quantitat mensual que li havia quedat per a passar la resta de la vida, tenia per poca cosa més que per alimentar l’ànima i el cos. Decidit a acomplir el seu somni de viatjar, cada dia 1 de mes es presentava a l’aeroport, amb una maleta buida, i un iphone, regal de comiat de l’empresa. Volava a qualsevol lloc del mon, a la primera destinació de sortida del Prat, visitant platges, museus, carrers, muntanyes, vorejant rius, però en comptes d’utilitzar un avió, feia servir el wifi gratuït de l’aeroport. S’havia convertit en un viatger virtual.
sondelletres 