Posts Tagged ‘mare’

h1

Pablo

Abril 1, 2014

Pablo!, Pablo?_ sent la veu de fons però no vol obrir els ulls, sap que en un instant la mare s’aproparà li besarà la galta i el pujarà en braços dient amb una veu molt suau, Pablo, que no em senties? I sent el petó i obre els ulls però no troba la seva mare, si no una altre dona diferent que no sap qui és. Pablo? Li diu, i mentre el mira amb ulls de tendresa ell la respon amb mirada de por. Es mira les cames i no són petites, ha crescut, no és el Pablo nen, és l’adult. I qui és ella, es pregunta, és preciosa, pensa, i com cada dia li diu, de segur que ets un àngel que ha caigut del cel per cuidar-me. I ella somriu, es debat entre el dolor de l’oblit i l’alegria del retrobament, i decideix quedar-se amb l’alegria, segueix sent guapa als seus ulls, malgrat els anys, les arrugues el temps i la demència. I pensa, ha perdut la memòria, la noció del temps, però no la capacitat d’enamorar-la a cada instant.

Foto: @mirakarim

Foto: @mirakarim

h1

La cerca

gener 7, 2014

L’avió ha deixat enrere el camí, i per fi, es sentirà altre cop part d’algú, una mica més plena i segurament, estimada. A la sortida un rètol diu el seu nom Marta Sau Poc, i sota del rètol la que serà, és o va ser la seva mare, amb un somriure enorme que se li escapa per la boca.

Per fi veurà la seva filla, la robada, aquella que li van prendre només néixer juntament amb la possibilitat de tenir-ne més, aquella que va poder veure uns segons i de la que només li queda el record d’una taca a la mà. Mateix hospital, mateixa data de naixement, no pot equivocar_se. L’abraça i la sent seva, i quan li pren la mà per comprovar se n’adona, no hi ha taca, potser s’ha esborrat, potser el record li ha jugat una mala passada. I se n’adona que li és igual, li és igual la taca, la certesa, l’únic que vol és sentir d’alguna boca la paraula mamà, i aquella que l’abraça ja li està bé.

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez