Posts Tagged ‘negra’

h1

La negra

Desembre 1, 2013

Foto: Arantza Rodriguez

Foto: Arantza Rodriguez


Avui estrena tacons i vestit, és el primer dia que es posa aquella roba, i es sent bé, es sent molt bé. Es mira al mirall, s’ha crepat els cabells, i aquests han aconseguit un volum considerable. El seu cap gairebé sembla un chupa chups, i li encanta el aire retro que li concedeix. Agafa la maleta buida, ja s’encarrerà d’omplir-la quan arribi allà on va. Puja a l’avió i veu, per primera vegada, l’efecte del seu cos en la mirada dels altres. Només li queda un ultim detall, l’operació, demà, entrarà a l’hospital amb roba de dona, però quan surti, després d’eliminar-li el membre, aleshores, serà una dona de veritat.

h1

Per una copa de cava

gener 15, 2013

Foto: I. Gràcia

Foto: I. Gracia


L’ultima copa i a sobre està mig buida, pensa un home de negre que intenta agafar-la
Sort, encara en queda una, i gairebé plena, es diu la dona de blanc.
Xoc de mans en intentar agafar l’ultima copa de cava de la safata.
Xoc de mirades.
_Perdona_ li diu ella, i aparta immediatament la mà de la mà de l’altra
_Disculpa_ li diu ell a la mateixa vegada.

Curiós, primer s’han tocat i després han parlat.
Ell l’acompanya amb la copa a la mà que ella insistentment li ha dit que es quedés, fins al retrat que presideix la sala. Espectacular, diu la noia de blanc. Té molta llum. Terrible, diu l’home de negre, no has vist la desproporció de la mà?
És cert la mà està desproporcionada, ella ni tant sols s’havia adonat, la noia és una mica blanca, una mica tova, una mica, potser, fleuma, però una bona persona.
És cert té molta llum, és difícil fer un quadre fosc amb tanta llum, ell ni tant sols ho havia vist, el noi és una mica negre, crític, una mica, potser, rabiüt, però una bona persona.
Un per un van mirant els quadres de l’exposició de l’amiga comuna, ella no troba els defectes, ell no veu les virtuts.
Es cauen bé, i al acabar decideixen, perque no? Anar a sopar junts.
Ella té fred, i ell li cedeix la jaqueta negra deixant pas a una camisa blanca que havia quedat amagada.
Semblen una fitxa de domino bicolor.
De tornada, passejant per la rambla, ella s’atura davant d’un cartell, t’has adonat? hi ha una falta d’ortografia! I ell li contesta, no et sembla preciosa la posta de sol?

I al final després de tot:
Ella una mica més negra
Ell una mica més blanc