Posts Tagged ‘nens’

h1

Fugida

Març 25, 2014

Surt corrents per esborrar la imatge que acaba de veure intentant que la velocitat del seu cos deixi enrere el que no hauria d’haver passat. No vol pensar, no vol sentir, només vol fugir, d’aquell carrer d’aquell camí, d’aquella vida que no entén perque ha hagut de ser així. Néixer així és néixer i fer-se adulta. Que ella no tenia dret a ser també petita? a no tenir preocupacions, a ser durant un temps una mica més llarg una prolongació de la mare i el pare? Quina mena de vida és aquella? Quina mena de gent la que li pren la innocència, la que li pren amb una explosió tot allò que estima. Jura per Déu, jura i ben jura que si aconsegueix fer-se gran lluitarà per la pau, tot i que el que ara mateix voldria seria venjar la mort amb una altra.

Foto: @unoforeverphoto

Foto: @unoforeverphoto

h1

La vençuda

Desembre 3, 2013

nens_de_les_mans
És la tercera, la tercera dona que l’abandona, i ja té quaranta anys. La culpa és d’ell, n’està segur, sempre n’escull les que no es volen comprometre, i el seu pis sembla una posada, en el que paren, dormen, viuen, i després se’n van les dones amb qui ell vol passar la resta de la vida.
A la tercera va la vençuda, em rendeixo, deixo de buscar. I es prepara una altre vegada a empaquetar tot el que ella s’ha deixat, tot el que envaïa el seu territori, i en aquesta endreça troba una foto. Maria, la recorda. El primer amor, veu com ella el mira, i en els seus ulls, en la seva mirada troba el que busca. Segur que no surt bé, és arriscat, però sense pensar-s’ho dos cops agafa una maleta i surt.
Recorda la frase de la seva mare quan ell s’hi va desenamorar “no és la persona és el moment” i ara, ara sí és el moment.