La fàbrica de paper

L’home infidel, cada dia, cap a les cinc de la tarda havent dinat s’escapa de casa. Cap a les sis seu al costat d’una vella casa en una vella cadira i tanca els ulls. El olor de la fàbrica de paper se li col•loca entre la pell i li va directe al cervell. Amb els ulls tancats pot veure-ho clar. Els records se li fan presents i es converteixen en realitat, en una realitat momentània. Una noia preciosa, setze anys, juga amb uns cabells enrinxolats i el fita de reüll. Ell un xicot de vint la mira descaradament. S’enamoren. Avança amb els records com si fossin imatges de pel•lícula muda accelerada, i cada dia para en el mateix instant, el record del primer petó. Torna a notar les mans suades, la tremolor de cames i la unió de la seva boca amb aquella que l’esperava amb delit. Una hora de records i torna a casa. Torna amb el rastre de la infidelitat a la cara amb el petó del record enganxat als llavis, i per molt que ara torna a besar-la, aquella, la seva dona, no sap com, s’ha convertit en una dona diferent de la que li va donar el seu primer petó.

La relació

Em va mirar de reüll, em va somriure intentant evitar el moviment dels llavis, em va acariciar tocant el seient del metro, i em va deixar a la parada Fontana.