Posts Tagged ‘petó’

h1

Gestos

febrer 18, 2014

Foto: Montse Romo

Foto: Montse Romo


Què fas aquí al meu costat, però que no veus que em moro de ganes que em facis un petó? Em llepo els llavis de manera lleu, sense que es noti, i els deixo humits per fer-los desitjables, em recullo el cabell darrera l’orella amb un gest tímid no assajat, i quan em parles no puc treure els ulls de la carn molsuda de la teva boca, fa estona i ja no sé què dius, et miro, et desitjo, què fas al meu costat, no veus que em moro de ganes perque et vull besar? De cop et calles em mires, i tu també et mossegues un llavi, i sense que sigui el meu, et sento les dents dolces damunt. Fas silenci, i aleshores esclato, em beses? Et dic en una súplica, i tu em respons, em pensava que no m’ho demanaries mai.

h1

El petó

Octubre 30, 2012

Puja pel carrer unió, i els veu.
Deuen tenir catorze, màxim setze anys, i estan tant abraçats que en un primer moment ha pensat que era un sol cos, però al anar-se apropant, la massa s’ha desdibuixat creant dues persones unides, en una sola, per la boca.
Es fan un petó, un petó de durada indeterminada, una besada sense fi, a ella li cau el cap enrere, ell l’abraça com si fos l’ultima cosa que hagués de fer al mon, i tots dos es desfan en un petó que deixa bocabadat tothom que passa pel costat.
Els enamorats són a la parada del bus i mentre l’observadora espera, i mira, un senyor s’asseu al seu costat i també observa l’infinit petó. El senyor sospira, D’enyorança. La senyora perd una llàgrima, de desamor. La parella asseguda entre els dos, de sobte, s’aixeca i se’n va, deixant, un rastre d’amor al banc. Els estranys es miren i no poden evitar apropar-se i gairebé sense adonar-se’n, fer-se un interminable i llarg petó que deixa bocabadat a tothom que passa pel costat. A ella li cau el cap enrere i ell l’abraça com si fos l’última cosa que hagués de fer al món.