Angoixa

Foto: Pedro Gonzalez

A les cinc es treu la disfressa i es vesteix d’ell, es pinta la cara i s’abilla perquè ningú el pugui reconèixer. Perquè ningú pugui reconèixer l’altre jo, el de veritat. el jo dolent, sàdic, violent. Li agrada fer por, l’angoixa reflectida en els ulls dels altres quan el miren, necessita que la gent s’espanti al veure’l, necessita generar aquesta sensació. Provocar por és l’única manera de tenir la llibertat, angoixa fora de casa per tenir pau a dintre. Angoixa, la mateixa que va sentir fins els 18 i va poder fugir, l’angoixa d’arribar a casa. Pànic per una cara del pare, per la por de la mare i pel dolor en el seu cos, i sobretot el fàstic pel seu cap entre les cames del progenitor.

Necessita generar terror que la gent fugi, i fugir amb ells, perque així pot tornar a casa net, tornar-se a disfressar de l’home perfecte i estimar amb tota la dolçor que li és possible a la dona que coneixent la seva veritat el va recollir del carrer i se’l va emportar.