L’illa serà el seu punt d’arribada, i a l’hora el punt de sortida, l’illa li permetrà crear una nova jo. Un lloc petit on ningú la conegui, on pugui deixar de ser la Carme, la solterona, la filla del fuster, i en quatre dies pugui ser la estrangera, potser la Vilanovina, o en tot cas la Barcelonina, filla d’algun pare llunyà, i més que solterona potser, moderna.