Les gotes

Foto: @photomindundi

Havien caigut del cel en una mateixa turmenta, i al posar-se cadascuna en la seva fulla, havien anat guanyant terreny fent-se grans, apoderant-se del seu entorn, afegint més aigua al seu mar particular, fins col•locar-se a la vegada a la punta de la fulla, el seu iceberg . Com si haguessin estat coordinades pel millor director d’orquestra van unir-se en la caiguda formant una sola gota, la seva unió va durar dècimes de segon però va ser el millor moment de la seva vida, velocitat passió complementarietat… Instants més tard esclafades al terra van tornar a separar-se amb camins diferents.
Va ser bonic mentre va durar.

El camí

Foto: Montse Romo Cervera

El camí

Has obert els ulls i tens la sensació que has caigut en un metro o en un aeroport i vas destinació a algun país llunyà, ple de llum, i de sobte t’adones, el teu camí s’ha acabat, i ara tot just comences un altre, un camí de llum, te n’adones per que tot i que estàs cegat i tens els ulls tancats, veus. Al teu costat trobes altres persones, algunes les coneixies, d’altres no i totes et somriuen, et donen la benvinguda, t’estaven esperant. Portaven dos anys esperant que hi anessis, tu et vas resistir fins l’últim moment aferrant-te al teu somriure, lluitant per la teva vida, i al final, es va acabar. Benvingut a una altre vida, la de la mort, diuen, que una vida plena de llum.
Et trobarem a faltar