Amagada

Foto: Ricard Estruch

Són les set del matí, ell surt per la porta, i ella, la dama, gaudeix el seu moment. Es despulla, els cabells deixats anar, i s’apropa a la finestra. Sap que l’altre és allà, intuint la seva silueta, desitjant-la, mirant-la, fent la dona, i mentre sent els seus ulls s’acarona el cos, i es dona plaer notant el plaer de l’altre. Li agrada sentir-se desitjada. A les vuit acaba el seu ritual diari, i comença la resta de la vida, es vesteix tapant els cabells, cobrint la seva cara i el cos, ningú la pot reconèixer, ningú no la pot desitjar, aquell burka maleït, la fa desaparèixer dels ulls de la resta