h1

Guapa

Agost 19, 2014

Era guapa, d’aquelles belleses que fan mal i que se t’emporten la mirada sense tant sols tenir intenció. El cabell negre, els ulls immensos i d’un blau gris que semblava que entraves al mar quan la miraves, i la boca molsuda, plena amb la mateixa plenitud dels seus pits, que ferms, amenaçaven al mon. Era insultantment guapa. La bellesa és el poder absolut atorgat de manera arbitraria i la seva, li feia mal, no la volia, aturava a la gent en el seu cos, i ningú, no esperava res més. Ningú hi mirava l’interior, els anys de carrera, el piano que havia aprés amb la seva suor, l’habilitat per pintar o per escriure, i a sobre s’havia de sentir que tenia sort. Per aixo va agafar la barca i es va enfonsar al mar, un cop submergida i quan el dolor de les cames li feia predir que estava a punt de morir es va adonar que s’havia convertit en sirena, ara la seva bellesa duraria eternament. Lluitar contra el que t’ha tocat a vegades provoca l’efecte contrari

Foto: @thais_rubies

Foto: @thais_rubies

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: