h1

50

Setembre 20, 2015

La Grace avui fa cinquanta, i cinquanta li sona a edat de vella, ja no és la dona sexy d’abans, i pensa que ella és, als cinquanta, l’ombra de Grace, i que necessita el seu príncep perque la tregui del forat, o perque li ompli el forat, que pel cas és gairebé el mateix.
Mentre es mira al mirall una idea pren cos en el seu cap, i fa que el somriure li vingui a la boca, es vesteix amb cura, i camina directe al que serà una salvació, si més no, momentània. Es planta davant de la porta i busca un objectiu. Ja el té. S’apropa, ensopega i es miren als ulls. Disculpes mútues, i presentacions. Em dic Grace, i ell li respon, jo Gray.
Se li atura la respiració, és ell, ha de ser-ho, li fa tanta gràcia que no pot evitar treure una riallada sense solta ni volta. Avui fa cinquanta, es sent com una ombra i ell es diu Gray, ni fet expressament li hauria sortit millor.
Dos dies més tard i ja es troba sopant amb en Gray i una colla d’amics i amigues. Ella queda estranya tot i que no desentona, i aleshores arriba allò que tant havia esperat, en un moment donat, algú parla d’en Boris Karloff. L’actor de cinema dels anys 40, li diu en Gray a la Grace.
No t’amoïnis, li respon un altre, aquesta joveneta que t’has portat no devia haver nascut encara.
I ja torna a ser jove.
thais

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: