El descapotable vermell

Foto: Arantza Rodriguez

Compro ànimes, persones interessades trucar a 666 666 666, resava l’anunci que es va obrir de manera espontània mentre cercava feina per Internet.
S’havia escapat a Alemanya intentant fugir de la crisi que se li havia enganxat a les cames com si d’una mala ombra es tractés.
A canvi de què? Va dir-li una veu vermella de dona a l’altre banda del telèfon. Vull tornar al meu poble com un home amb èxit i sempre he volgut un descapotable vermell.
El cotxe, bona roba i un bitllet de 500 euros a la butxaca el van acompanyar en el seu viatge de tornada a casa.

Mentre l’infermer d’urgències se l’emportava, i li queia el bitllet de la butxaca, es va sentir una veu que deia, pobre, ara que s’havia fet ric. I temps més tard van fer una estàtua en el seu honor en aquell espai.

La mort el va atrapar just quan sortia del descapotable aparcat a la plaça del poble. La compradora d’ànimes no podia esperar més.