La vençuda

És la tercera, la tercera dona que l’abandona, i ja té quaranta anys. La culpa és d’ell, n’està segur, sempre n’escull les que no es volen comprometre, i el seu pis sembla una posada, en el que paren, dormen, viuen, i després se’n van les dones amb qui ell vol passar la resta de la vida.
A la tercera va la vençuda, em rendeixo, deixo de buscar. I es prepara una altre vegada a empaquetar tot el que ella s’ha deixat, tot el que envaïa el seu territori, i en aquesta endreça troba una foto. Maria, la recorda. El primer amor, veu com ella el mira, i en els seus ulls, en la seva mirada troba el que busca. Segur que no surt bé, és arriscat, però sense pensar-s’ho dos cops agafa una maleta i surt.
Recorda la frase de la seva mare quan ell s’hi va desenamorar “no és la persona és el moment” i ara, ara sí és el moment.